Festa i lluita amb Obrint Pas

Obrint Pas va voler que l'últim record que guardessin del grup els seus fans barcelonins fos reposat, confortable, acústic, arrelat en la tradició, però no per això exempt d'inflamació festiva i ideològica. El primer dels seus dos recitals de comiat a l'Auditori (tots dos amb entrades esgotades) va combinar la calma poètica i els bons aliments folk amb l'agitació d'un concert elèctric. I la mà estesa a un núvol de col·laboradors, entre ells Pep Gimeno Botifarra, Miquel Gil i els líders de l'extint grup Al Tall.

Sis mesos després de mostrar el seu perfil més expansiu a la Mercè, al Fòrum, Obrint Pas va dissenyar per a la cita a Barnasants un recital amb protagonisme per a la paraula, envoltada de minuciosos arranjaments tradicionals, amb viola de roda, percussions mediterrànies i llaüts. Textos al·lusius a la immigració (Dakar), a la ciutat de València (Viure sense tu) i a la resistència cultural (La flama, amb el reforç de la multitudinària coral juvenil dels Lluïsos de Gràcia) en un clima en crescendo, esperonat per l'excitada dolçaina de Miquel Gironès, «incombustible i ingovernable», segons la va descriure el cantant i guitarrista Xavi Sarrià.

Notícies relacionades

Doble mal viatge

La Miró invoca el seu esperit fundacional en el 50è aniversari

A mig trajecte de Camins va irrompre el poderós Botifarra, amb una intervenció que va semblar petita i que va repetir en una exaltada Malaguenya de barxeta amb Miquel Gil, que, abans, va imprimir caràcter a El sud. Vicent Torrent i Manolo Miralles (Al Tall) van aportar substància popular a El cant dels maulets, nodrit amb 20 membres d'una colla de dolçaines.

CORS I PROCLAMES / Propines amb La muixeranga, una solemne Seguirem i la tropa de col·laboradors acompanyant un clímax esquitxat per proclames independentistes i revolucionàries. Un camp expressiu en què Obrint Pas deixa un buit.