Un Txékhov vitalista

Salten a escena i es pregunten: «¿Què dimonis hem vingut a fer en aquesta vida a part de beure vodka i jugar a cartes?». Són els personatges d'Oncle  Vània d'Anton Txékhov, sacsejats per Les Antonietes, una companyia i productora que s'ha especialitzat amb èxit a passar per la batedora els clàssics i que presenta l'obra Vània.

Ho van fer amb Stockmann (Henrik Ibsen) i amb Molt soroll per res (Shakespeare), entre d'altres, i ara viatgen a la ruïnosa finca campestre on el mestre rus va tancar Vània, la seva neboda Sònia, el doctor Astrov, el professor Serebriakov i la seva dona, Elena. Una colla de personatges que, atrapats en la seva pròpia desídia, carreguen amb les seves frustracions fins que un bon dia exploten i les vomiten. Sota la direcció d'Oriol Tarrasón, els interpreten: Pep Ambròs, Annabel Castan, Bernat Quintana, Arnau Puig i Mireia Illamola. El muntatge, Vània, amb vestuari i ambientació actual, es representa al Teatre Lliure (Espai Lliure) de Montjuïc, dintre del cicle Aixopluc, del 8 al 26 de gener.

En la relectura del clàssic, la companyia va buscar el costat més vitalista i irònic d'un text que habitualment es pinta molt negre i pessimista als escenaris i també, recorda el director, en pel·lícules com Vania en la calle 42. Ells diuen les mateixes paraules amb diferent color. «Txékhov tenia una manera d'expressar-se molt irònica, però s'acostuma a explicar d'una manera grisa. Nosaltres vam voler destacar  aquest punt irònic per extreure'n tot l'humor», subratlla Puig.

Per Tarrasón, l'obra és «una advertència de l'autor perquè no caiguem en el mateix pou que els seus personatges». La vida és molt curta i s'ha d'aprofitar, no ens hem deconformar com ells. «Serveix de mirall perquè vegem el que no s'ha de fer: fins on ens pot arrossegar l'avorriment, el tedi, la inapetència. Ens mostra fins a quin punt les nostres vides poden ser lamentables i desastroses si fem com ells», argumenta el director. ¿Cap on anem? ¿Estem avançant correctament? Són interrogants que, segons la companyia, afloren en una peça que planteja al públic una reflexió sobre la vida i «el perill de ser cínics sobre nosaltres mateixos».

Ambròs recrea el desenganyat  oncle Vània. Un resignat perdedor que carrega amb un error del passat: entregar la seva existència al seu admirat professor Serebriakov. El retorn d'aquest, amb la seva jove i bella esposa Elena, a la finca que administra Vània, provocarà la tempesta.

Rutina i desamor

Notícies relacionades

Amb el peu esquerre

"Aquesta és la millor finestra per a la moda nupcial"

També els amors frustrats figuren en el catàleg de sentiments que ens presenta Txékhov. Castan encarna una Sònia que «viu feliç en el seu petit món perquè no es planteja la introspecció». Però quan els sentiments pel doctor Astrov afloren, aquesta felicitat es trunca, encara que ella intenta tirar endavant. «És el personatge més esperançador», considera l'actriu.

Pel que fa al personatge de l'oncle Vània, està enamorat d'una Elena compromesa a cuidar el seu marit paralític, el citat Serebriakov. «Ha assumit que la seva vida és cuidar-lo», subratlla Illamola. Quintana destaca del seu personatge, el doctor Astrov, el seu caràcter reflexiu. «Encara que també s'ha vist arrossegat per la rutina, li queda la gran passió que sent per la natura i les dones», afegeix. En resum, uns personatges que, segons el director, «acabes volent abraçar-los i dir-los: 'Tot anirà bé».