LA SEGONA JOVENTUT DE L'ESCRIPTOR MALLORQUÍ

Inventar-se un Barceló

Guillem Frontera ironitza a la seva novel·la 'L'adéu del mestre' sobre la bombolla del mercat de l'art

i les manejos de la «nova burgesia turística» de Mallorca

L’escriptor mallorquí Guillem Frontera.

L’escriptor mallorquí Guillem Frontera. / ELISENDA PONS

1
Es llegeix en minuts
ERNEST ALÓS
BARCELONA

Jubilat ja del periodisme, Guillem Frontera (Ariany, 1945) s'ha animat -relativament: «he estat sempre brutalment gandul», confessa- a reprendre la seva carrera com a escriptor on la va iniciar els anys 60, a l'editorial Club Editor. L'escriptor amagat durant anys ha ressorgit amb L'adéu al mestre, una novel·la que comença semblant una crònica familiar de la vella i decadent aristocràcia mallorquina

-«que té un sentiment de casta encara que la gent de fora ja la veu com a absolutament fracassada»- però que acaba sent, en només 180 pàgines, moltes coses més. Una sàtira sobre el mercat de l'art i sobre els nou-rics de la Mallorca dels últims anys, una reflexió sobre el paper del crític i sobre l'èxit i el fracàs... Encara que Frontera, posats a buscar un eix a la novel·la, prefereix assenyalar  «la degradació i la desaparició de la figura del mestre en el nostre temps».

L'adéu al mestre apareixen un hereu que pinta només per a si mateix, un pintor argentí, Néstor Salvatori, geni malaguanyat que malviu donant classes, Miquel Vadell, un columnista que està preparant la invenció d'un nou Miquel Barceló a partir d'un autèntic incapaç, un galerista sense escrúpols, Joan Darder, que es fa dir Dòrder per anar pel món... Els personatges deixen retratada la «nova burgesia turística» i els seus fills, «que no han tingut cap idea del país, sinó que se n'han servit per dedicar-se a l'especulació i la urbanització salvatge» i que s'han rentat les mans davant el «genocidi cultural» dirigit des de Madrid.

Notícies relacionades

Amb tot, a la novel·la no s'hi poden trobar personatges reals

-«Maurici Serrahima em va donar un consell: 'quan vulguis crear un personatge a partir d'algú, serveix-te de diverses persones, no només d'una», explica Frontera-, amb l'excepció de Barceló. Frontera aclareix que encara que Miquel Barceló «era l'artista que havia de sorgir en aquell moment», en el de la bombolla del mercat de l'art contemporani, «així com hi va haver molt pintor creat a les males, Barceló té moltes coses que queden; hi ha un gran artista».