Casagemas, Tapiró i Viladomat, en la programació del MNAC per al 2014

Exposicions reivindicatives de Carles Casagemas –el gran amic de Picasso que es va suïcidar als 20 anys a París i que va donar inici a l'època blava del malagueny– i de l'orientalista de Reus Josep Tapiró, sobre la seva etapa de Tànger, i una antològica del fotògraf Joan Colom formaran part de la temporada del 2014 del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), que s'ha presentat aquest matí i el "nucli dur" del qual, segons el seu director, Pepe Serra, serà la nova presentació de la col·lecció permanent d'art modern, que ocuparà tot el primer pis –5.500 metres quadrats– i recorrerà, amb un nou relat, des de finals del segle XIX fins als anys 50 del segle XX.

Aquesta nova presentació, concebuda pel mateix Serra i per Juan José Lahuerta, nou responsable de col·leccions, comportarà per tant la inclusió de noves disciplines del període a més de l'escultura i la pintura com són la fotografia, el cartellisme, el cine i l'arquitectura i les arts decoratives. Serà a partir del juliol del 2014 i començarà amb Fortuny, però no s'ordenarà, segons Lahuerta, ni cronològicament ni historiogràficament sinó que més que incidir en grans obres mestres es posarà atenció en el conjunt de la col·lecció.

Modernisme i guerra civil

En aquest desplegament tindrà un paper essencial el modernisme, però també estaran presents les avantguardes, moviments com Dau al Set i el realisme màgic i es prestarà molta atenció al cartellisme, el grafisme, la caricatura i al treball de dones artistes del període, com Méla Muter i Lluïsa Vidal. Un altre dels centres d'atenció serà la guerra civil, «un moment crucial, que encara que van ser pocs anys es va treballar en condicions terribles», ha apuntat Lahuerta, i que va significar l'explosió de les noves tècniques fotogràfiques i de la pintura propagandística. A la tardor, una exposició temporal, comissariada per Valentín Roma, serà el complement a la col·lecció permanent d'art modern i se centrarà en les pràctiques artístiques entre 1950 i 1975.

Pressupost de 13 milions

El pressupost del MNAC per al 2014, pendent d'aprovació, és de 13 milions d'euros (el 2008 va ser de 20 milions), lleugerament menor que el del 2013 per qüestions pressupostàries.

Tres plats més destacats seran la cita monogràfica, l'octubre del 2014 i comissariada per Eduard Vallès, sobre Carles Casagemas, l'obra del qual sempre va quedar en l'òrbita picassiana i que la seva mort sempre va deixar la incògnita de «com hauria estat si...», ha apuntat Lahuerta. Entre les obres que s'han pogut reunir hi ha'Casa de cites' (adquirida pel MNAC el 2007), un autoretrat, diversos paisatges a l'oli, dibuixos i retrats

A l'abril arribarà la mostra sobre l'orientalista de Reus Josep Tapiró, comissariada per Jordi Carbonell, centrada en Tànger, on va viure i va morir. I aquest pròxim mes de desembre obrirà la ja anunciada monogràfica, amb més de 500 fotos d'entre 1957 i el 2007, del fotògraf Joan Colom: 'Jo faig el carrer'.

Art medieval

Pepe Serra ha destacat també l'art medieval, «signe d'identitat del MNAC», confirmant que el museu acollirà a l'abril el Congrés Internacional del Romànic, que organitza cada dos anys la British Archeological Association i que portarà els 150 millors experts en art romànic del món. En aquest àmbit hi haurà tres intervencions, una reunirà tres caps esculpits en marbre del Mestre de Cabestany, una altra mostrarà la talla de sant Joan Evangelista, procedent del Vinseum Museu de les Cultures del Vi de Vilafranca, i en tercer lloc, del 30 d'octubre pròxim a abril del 2014, dues peces de Tàpies proposaran una nova visió del romànic.

El tricentenari de 1714

Dues propostes s'inclouen en els actes del tricentenari de 1714: una mostra, al maig, del pintor Antoni Viladomat (1678-1755) –simultàniament a Barcelona, Mataró, Lleida i Girona– , i un projecte d'artista de Perejaume, 'Madreperleros i ovaladores', paral·lela a una 'performance' al MACBA, que arribarà al juliol

Futura ampliació

Notícies relacionades

La Barcelona dels prodigis literaris

Fito Páez, salvatge i refinat

Sobre la futura ampliació del MNAC amb els pavellons de Fira Barcelona a Montjuïc, Serra ha reiterat la necessitat d'espai del museu i el benefici social que això implicaria, i ha confirmat que les parts implicades –Ajuntament de Barcelona, Generalitat, Fira, La Caixa– segueixen treballant en això.

Reclamació de les pintures de Sijena

El director del MNAC no ha volgut entrar en la polèmica sobre les reclamació aragonesa de devolució de les pintures del monestir d'Osca de Sijena. Segons Serra, que ha explicat que ha remès als membres del Patronat del museu l'escrit dirigit a ells de la consellera de Cultura del Govern d'Aragó, «no es pot posar en dubte que en el seu moment el MNAC es va preocupar de rescatar-les, restaurar-les i posar-les en valor, col·locant-les en un lloc expositiu preponderant». «Les sento com a pròpies i no em passa pel cap una altra cosa que tenir-les aquí», ha afirmat.