El gran somiador virtual

Té, a casa seva, a Girona, cavalls, ovelles i una burra pastora. «Sí, trec el ramat a pasturar». Franc Aleu (Barcelona, 1966), el més reclamat artista audiovisual del país, viu en dues realitats: la virtual, com a creador d'al·lucinants fantasies en 3D, i la que el connecta amb la terra, amb la matèria. Dos mons antagònics que es complementen. La naturalesa l'inspira i li permet canviar de xip. «Fins fa cinc anys era un urbanita total. Vaig fer un canvi radical. Vaig restaurar una casa abandonada i tinc animals, un taller, tractors. M'agrada jugar amb els materials, tocar les coses, la terra. Si no, amb tota aquesta voràgine virtual, et tornesgilipolles».

Artífex d'El somni, l'òpera gastronòmica amb els germans Roca; de la impactant imatgeria de les òperes de la Fura dels Baus, demappingsi xous visuals per a la Mercè..., l'artista revela ara el seu últim somni: quatre guèisers lumínics, a manera de les quatre barres de la senyera, per al projecte Nova Plaça Catalunya. Només falta convèncer els que manen. «És una cosa que em fa moltíssima il·lusió, seria una nova icona per a Barcelona. Quatre rajos d'aigua i llum cap al cel».

A la capital catalana hi ha molta creativitat però s'ha perdut la il·lusió, lamenta. «És una ciutat super­inspiradora i valorada, però la gent està apagada. És important que sigui dinàmica perquè vivim del turisme, això és Disneyland. I l'art ha d'estar al servei de tothom».

DE LA FOTOGRAFIA A L'ORDINADOR / Distingit amb el Premi Nacional de Cultura 2012, va començar a flirtejar amb les imatges de la mà del fotògraf Leopold Samsó i la família Centelles. «Samsó em va ensenyar l'ofici i em va obrir els ulls al món dels artistes». Va iniciar la relació amb La Fura dels Baus fent instal·lacions mecàniques i alhora disparava flaixos a lestop modelsper a grans firmes com Custo i Mango. «Va ser una època boja, molt gamberra», diu. Fins que, per a un encàrrec de l'Expo de Sevilla-92, va descobrir l'ordinador. Va ser l'adéu a la imatge fixa.

En la realitat virtual hi va trobar la manera de plasmar el seu desbordant imaginari. Somnis i fantasies. «No puc filmar el que penso perquè no existeix. L'única manera és el 3D. Sóc com un pintor animat». Va fundar la productora Urà i sota la direcció dels furers

Més que la tècnica i la realització, a Aleu li interessen les idees, la creativitat que ha portat a múltiples àmbits, des del logotip de Convergència i Unió fins al disseny d'edificis (va crear Aigua Extrema per a l'Expo de Saragossa), la dansa de Merce Cunningham o la més recent incursió en la direcció escènica (Münchausen, Pinocchio...). Els projectes desborden la seva agenda. PreparaViaje al centro de la Tierra i Arlequínper al públic familiar; unaMadame Butterflyamb Àlex Ollé

-«aquesta vegada filmaré imatges a Tailàndia»-,mappingsper a Taiwan... «Una de les coses de les quals estic més orgullós és haver après a dir que no. Costa rebutjar treballs, però et fa lliure».

Notícies relacionades

Lia Kali, una carrera en alça

Un ‘mapa del temps’ de la contaminació de l’aire a Barcelona

«GUILLADURES» / Explica que el secret de les seves aclamades «guilladures», com anomena les seves creacions, és creuar els cables. «Hibridar formes, creuar elements, coses impensables». Un exemple: els dofins alats que volen a les aigües d'El somni. La naturalesa és la seva gran musa. «La realitat, sobretot les formes de vida, és surrealista. Mires amb detall una flor i és al·lucinant. Si no existís i es creés, resultaria flipant». La «rauxa» és també el motor del seu remolí d'idees. «No vull comparar-me però aquí hi ha hagut grandíssimscocos: Dalí, Gaudí, Jujol...».

Amb Dalí hi comparteix el surrealisme i també la gràcia d'Eol. «Visc al costat d'on es va casar, a prop del castell de Gala, i crec que sí, que efectivament hi ha alguna cosa d'aquell 'estar tocat per la tramuntana'. La tramuntana ajuda: facilita somiar despert».