Alfredo Landa: "Sembla que dir adéu és negatiu, i no" (16/03/2007)

L'actor espanyolAlfredo Landa ha mort aquest dijous als 80 anys. El pamplonès va anunciar la sevaretiradael 15 de març del 2007 i va ser homenatjat alFestival de Màlaga per aquest motiu; fins llavors, havia rodat133 pel·lícules en 45 anys. Aquesta és l'entrevistaque va concedir a EL PERIÓDICO i que es va publicar a l'edició del16 de març del 2007.

--Vostè diu que ens abandona.

--Sí. Ha arribat el moment. El comiat és producte d'una reflexió; em vaig dir que això havia de tenir un fi, i que havia de ser alegre, bonic, agraït. Me'n vaig sense ressentiment ni amargura. No passa res, sembla que dir adéu és negatiu, i no.

--Se'n va sent protagonista d'una pel·lícula deJosé Luis Garci...

--Sí. Es titula 'Luz de domingo'. És un 'western' ubicat el 1900 en un poblet asturià. Vaig començar sent protagonista a 'Atraco a las tres' i acabo per la porta gran.

--Així ningú pot pensar que ho deixa perquè ja no li donen papers.

--Me n'arriben molts menys. És lògic; l'edat marca. Però no ha estat el meu cas. És cert que abans rebia 30 guions a l'any i ara dos, però els seguia rebent.

--¿I si li trucaSteven Spielberg?

--Doncs li dic: "Steven, no comptis amb mi per a res. Fins després". És un retir verdader; no penso tornar com Ortega Cano.

--¿I ara què?

--Vull ser com un vagabund, però amb més mitjans: no faré res, només viure i observar. No trobaré a faltar la interpretació.

--¿Quines pel·lícules l'han marcat?

--Totes. Perquè de les dolentes se n'aprèn més que de les bones, molt més. Perquè mira que n'he fet de dolentes...

--¿Se'n penedeix?

--No, no no. ¡El que he après jo de les pel·lícules dolentes! AmbMónica Randall, que és molt amiga meva, vaig fer la pitjor pel·lícula de la meva vida. Era espantosa però m'ho vaig passar tan bé, perquè Mónica és tan meravellosa...

--¿No es va sentir mai encasellat?

--No es pot estar fart d'exercir l'ofici que elegeixes, encara que a vegades pensava que podia fer altres coses.

--Això li va permetre crear escola amb el seu estil en els 60 i 70.

--El landisme, està aquí.

--¿Se'n sent orgullós?

--¿Com orgullós? ¡Or-gu-llo-sí-ssim! No hi ha hagut res igual. No hi ha hagut un perezisme o un martinisme.. Algú va dir que el landisme era un fenomen sociològic; crec que es pot acceptar.

--Ha rodat 133 films gràcies a aquella etapa. ¿Com ho va aguantar?

--Un any vaig fer teatre, 'Ninette y un señor de Murcia', en doble sessió de tarda i nit durant 11 mesos, i vaig rodar cinc films. Gairebé no dormia. Tenia 29 anys, i a aquella edat es fa de tot si es té il·lusió. El carburant et fa fer de tot.

--¿Se li va acabar la gasolina?

--El temps ho desgasta tot. També la il·lusió. Tinc 74 anys i cada vegada veig i sento menys.

Notícies relacionades

Mor Alfredo Landa, amo i senyor del landisme

Alfredo Landa se sincera en unes sucoses memòries

--¿Encara recorda el consell que li va donar Pepe Isbert al seu dia?

--Era una bellíssima persona. Em va dir: "Sigues humil, sigues pacient i vés a totes". I això he fet.