Mor Alfredo Landa, amo i senyor del landisme
L'actor va saber reconvertir-se en un actor dramàtic en pel·lícules com 'El puente' o 'Los santos inocentes'

L’actor Alfredo Landa, el novembre del 2008. /
Alfredo Landa, que va ser un dels puntals econòmics del cineespanyol méscomercial als anys 70, que anys més tard TVE va popularitzar al seu programa 'Cine de Barrio', ha mort avui a Madrid als 80 anys. El còmic nascut a Pamplona el 1933, de pare guàrdia civil, va passar sis anys de la seva infància a Figueres, on el seu pare va estar destinat. Va estudiar Dret a Sant Sebastià i més tard va començar a formar part del famós Teatro Español Universitario (TEU).
Als anys 60 es converteix en una cara molt habitual del teatre madrileny on posa a prova la seva vis còmica i és el 1962 quan debuta en la comèdia coral de Jose María Forqué 'Atraco a las tres', un treball en què a penes va destacar.
Una dècada més tard, i ja com a protagonista, es converteix en l'amo i senyor dellandisme, on encarna el masclista fanfarró en perpètua excitació davant de les dones. El quilòmetre zero d'aquest subgènere en què va comptabilitzar més d'una trentena de pel·lícules és 'No desearás al vecino del quinto', en què dóna vida a un perruquer que es fa passar per homosexual per acostar-se a les seves captures eròtiques.
Notícies relacionadesEl 1976 i amb 'El puente', de José Antonio Bardem, una de les pel·lícules més interessants de la seva carrera, Landa realitza un important gir en la seva trajectòria demostrant els seus dots més dramàtics. A aquest treball van seguir 'La vaquilla', de Luis García Berlanga, 'Loss paraísos perdidos', de Basilio Martín Patino, 'Las verdes praderas' i 'El crac', de José Luis Garci, 'Tata Mía', de José Luis Borau, 'El bosque animado', de José Luis Cuerda o 'El rei del río', de Manuel Gutiérrez Aragón.
Menció especial mereix el seu treball a 'Los santosinocentes', de Mario Camus, amb què guanya amb Paco Rabal la millor interpretació masculina al Festival de Cannes. Ha estat nominat als Goya set vegades i els va guanyar dues vegades, el 1987 per 'El bosque animado', i el 92 per 'La marrana'. El març del 2007 va anunciar la seva retirada al Festival de Cine de Màlaga, aquell mateix anys se li concedeix unGoya honorífic per tota la seva trajectòria, després d'haver sofert un ictus.
- Un pla que va impulsar el Govern Aragonès El Barça i Unió de Pagesos impugnen les zones protegides ampliades a prop de l’aeroport de Barcelona
- Educació a Catalunya Niubó avança que les proves de competències bàsiques no han anat bé: «Remuntar els resultats no serà fàcil»
- Baròmetre de juny Enquesta CIS: El PSOE es dispara i aconsegueix el seu màxim avantatge sobre el PP malgrat els escàndols judicials
- Asador "Una parada obligatòria": els elogis al millor restaurant de Sant Boi de Llobregat, segons Tripadvisor
- Educació Niubó: "Les proves de competències no han anat bé"
- "Tinc cafè per a tu"
- Koldo sobre l’informe de Cerdán: "Això acaba de començar"
- Tempesta judicial i política L’UCO apuntala el relat d’Aldama de les comissions per obres públiques
- El conflicte del Pròxim Orient Trump pressiona l’Iran amb l’amenaça d’atacs "inclús més brutals"
- Perfil El poderós líder de la Guàrdia Revolucionària / El càrrec militar més alt de l’Iran des del 2016