Mor Alfredo Landa, amo i senyor del landisme

Alfredo Landa, que va ser un dels puntals econòmics del cineespanyol méscomercial als anys 70, que anys més tard TVE va popularitzar al seu programa 'Cine de Barrio', ha mort avui a Madrid als 80 anys. El còmic nascut a Pamplona el 1933, de pare guàrdia civil, va passar sis anys de la seva infància a Figueres, on el seu pare va estar destinat. Va estudiar Dret a Sant Sebastià i més tard va començar a formar part del famós Teatro Español Universitario (TEU).

Als anys 60 es converteix en una cara molt habitual del teatre madrileny on posa a prova la seva vis còmica i és el 1962 quan debuta en la comèdia coral de Jose María Forqué 'Atraco a las tres', un treball en què a penes va destacar.

Una dècada més tard, i ja com a protagonista, es converteix en l'amo i senyor dellandisme, on encarna el masclista fanfarró en perpètua excitació davant de les dones. El quilòmetre zero d'aquest subgènere en què va comptabilitzar més d'una trentena de pel·lícules és 'No desearás al vecino del quinto', en què dóna vida a un perruquer que es fa passar per homosexual per acostar-se a les seves captures eròtiques.

Notícies relacionades

Alfredo Landa se sincera en unes sucoses memòries

Alfredo Landa: "Sembla que dir adéu és negatiu, i no" (16/03/2007)

El 1976 i amb 'El puente', de José Antonio Bardem, una de les pel·lícules més interessants de la seva carrera, Landa realitza un important gir en la seva trajectòria demostrant els seus dots més dramàtics. A aquest treball van seguir 'La vaquilla', de Luis García Berlanga, 'Loss paraísos perdidos', de Basilio Martín Patino, 'Las verdes praderas' i 'El crac', de José Luis Garci, 'Tata Mía', de José Luis Borau, 'El bosque animado', de José Luis Cuerda o 'El rei del río', de Manuel Gutiérrez Aragón.

Menció especial mereix el seu treball a 'Los santosinocentes', de Mario Camus, amb què guanya amb Paco Rabal la millor interpretació masculina al Festival de Cannes. Ha estat nominat als Goya set vegades i els va guanyar dues vegades, el 1987 per 'El bosque animado', i el 92 per 'La marrana'. El març del 2007 va anunciar la seva retirada al Festival de Cine de Màlaga, aquell mateix anys se li concedeix unGoya honorífic per tota la seva trajectòria, després d'haver sofert un ictus.