Alfredo Landa se sincera en unes sucoses memòries

Alfredo Landa (Pamplona, 1933) ho deixa ben clar. "Jo, sobretot, sóc sincer", adverteix. I tant que ho és. L'actor demostra que no té ni un sol pèl a la llengua a Alfredo el Grande. Vida de un cómico, la biografia editada per Aguilar i escrita per Marcos Ordóñez. Entre altres misèries, Landa revela que li va passar pel cap pagar a algú perquè li trenqués les cames a José Luis Dibildos, que Gracita Morales es va convertir en una "diva intractable", que Pilar Miró li va donar de tot menys alegries, que Imperio Argentina era un "monstre de persona" i que José Luis López Vázquez va jugar molt brut per robar-li un paper.

Però Landa no ha ensopegat només amb persones mesquines a la seva vida professional. Per exemple, els seus adorats Pepe Sacristán, Miguel Ángel Rellán i el desaparegut Antonio Ferrandis. Per no parlar de la seva dona, Maite Imaz, amb qui fa 47 anys que està "molt feliçment" casat . "Ella és la meva prolongació, el meu 50%", va afirmar ahir l'intèrpret, que va decidir retirar-se l'any passat al notar que la passió pel seu ofici se li estava escapant.

PEL.LÍCULES NYAP

Landa també es mostra sincer al reconèixer que moltes, moltíssimes de les seves pel.lícules, són autèntics nyaps. "Dels cent films que he fet, m'han dirigit en uns 10", afirma al llibre. "Però, que consti, que fins i tot a les pel.lis dolentes estic bé com a actor", va postil.lar ahir. "Jo defenso el landisme. Mato pel landisme", va concloure l'intèrpret, l'únic al món amb un cognom que ha donat origen a un gènere.

Entre la minúscula llista de directors venerats per Landa hi ha Juan Antonio Bardem, que el va rescatar de tanta sueca en la impactant El puente (1977). "Beneït Bardem", exclama l'actor mentre ajunta les mans com si resés.

Amb José Luis Garci, que li va donar un dels papers de la seva vida a El crack (1981), té una relació d'amor-odi. "Val un ou com a escriptor, tot i que va a la seva bola i no confia en els altres", assegura. Després de diversos enfrontaments i reconciliacions, l'any passat Garci es va negar a entregar-li el Goya d'honor. Aquest gest va fer que Landa tallés en sec i assegurés que "abans monja" que tornar a treballar amb Garci.

Notícies relacionades

Alfredo Landa: "Sembla que dir adéu és negatiu, i no" (16/03/2007)

Mor Alfredo Landa, amo i senyor del landisme

Però, un cop més, actor i director van segellar la pau. Al cap d'uns mesos, Landa va trucar a Garci i li va dir: "Si t'he fallat en alguna cosa, et demano perdó". "Jo també et demano perdó", li va contestar. "Res, home, no ha passat res", va dir Landa. Fi de l'enemistat.

Abans d'aquesta trucada de reconciliació, Landa va protagonitzar un dels episodis més espantosos de la seva vida. A la gala dels Goya, quan va pujar a recollir el seu premi d'honor, va ser incapaç de dir dues paraules coordinades. "Quin patiment. Jo volia dir coses, però no podia. Era conscient que estava fent un ridícul espantós. No m'ho he passat pitjor a la meva vida", revela al llibre. Els metges li van fer mil proves i no van trobar res. Només va ser un "gatillazo emocional".