El pallasso i la mort

Tortell Poltrona diu que està «sorprès» d'entrar, a partir de demà fins al dia 30, com a «pallasso» en una «catedral», com defineix el Teatre Lliure de Gràcia. Però s'ho pren «amb responsabilitat», cosa que no li agrada gaire, i per parlar d'un tema seriós, un tabú en la societat occidental: la mort. Amb un gran pallasso pel mig, i el seu inseparable nas vermell, no s'ha d'esperar-ne un sermó fúnebre sinó «una reflexió divertida» que desmunta molts prejudicis. Així ho apunta el creador deGrimègies, que adopta el nom del seu DNI (Jaume Mateu) per firmar-ne la direcció.

¿Grimègies? Poltrona ha recollit per al títol una paraula inventada pel pintor Isidre Nonell fa un segle, sinònima dellibertinatge, i amb connotacions sexuals. Amb l'ús, la paraula va anar mutant i també es va aplicar a les entremaliadures infantils. Sembla la més adequada per a aquest solo en què el protagonista es prepara per a l'últim viatge i explica el món que deixa a algú a punt d'arribar.

«És una obra que parla sobre la mort i, per tant, de la vida», va explicar ahir el gran pallasso català. Immediatament va encunyar una definició imbatible de la vida: «Malaltia mortal de transmissió sexual». Aquest exemple pot servir per saber per on van els trets d'una peça que el seu autor recomana per a més grans de 7 anys. «Els nens no tenen capacitat d'entendre la mort».

Estrena a Reus

Tampoc hi ajudaria un ritme més pausat que el dels números habituals d'un pallasso. AGrimègies se sent més un «poeta escènic» pròxim al món del titella i de la màscara. D'un treball sobre els orígens del pallasso amb una col·lega del Brasil, un país al qual viatja cada any de gira des del 1998, sorgeix l'esperit de la peça, «amb aquesta connexió entre el pallasso, el xaman i els rituals funeraris».

Grimègies arriba a Barcelona amb vuit funcions en el seu recorregut, després de l'estrena al Teatre Bartrina de Reus l'abril del 2011, any en què va rebre el guardó al millor espectacle de circ còmic dels premis Zirkòlika de Circ de Catalunya. Poltrona va buscar per teixir l'espectacle la col·laboració d'un altre pallasso com Pepe Viyuela, del director escènic Mario Gas i d'Arcadi Oliveres, de Justícia i Pau. «Va patir la pèrdua d'un fill i la seva reflexió em va ajudar molt», va comentar.

Poltrona debuta al Lliure aprofitant que té parada des de l'agost la gira del Circ Cric. A qui no frena la crisi és a Pallassos sense Fronteres, l'oenagé del clown que avui té tres expedicions a Costa d'Ivori, Burkina Faso i Jordània, aquesta amb els refugiats sirians que fugen del seu país.

Vegeu el vídeo d'aquest

Notícies relacionades

‘L’heure espagnole’, regal de fi de curs

Àlex Rigola estrenarà la temporada del Teatre Lliure amb ‘El Mestre i Margarita’

espectacle amb el mòbil

o a e-periodico.cat