Màgia negra a Barcelona

Superar el mig segle de vida és un repte per a qualsevol companyia de dansa contemporània. Pocs ho aconsegueixen, i si ho aconsegueixen se'ls atorga la categoria de clàssics. Això precisament és el que li passa a la companyia afroamericana d'Alvin Ailey, que des de demà fins dissabte recala al Liceu. El programa inclou 'Revelations', una de les peces de referència d'aquest conjunt fundat el 1958, a Nova York, pel ballarí i coreògraf que li dóna nom. Obres més actuals, com 'Festa barroca' (2008), de Mauro Bigonzetti, i 'Love stories' (2004), de Robert Battle, exballarí, coreògraf i actual director de la companyia, completen l'oferta.

Battle -elegit per ocupar el càrrec per Judith Jamison, veterana estrella i anterior responsable del grup novaiorquès- aposta en el seu programa per enllaçar passat, present i futur. I d'aquesta manera, conscient de la lluita per la igualtat que va emprendre Ailey (1931-1989) al llarg de la seva carrera, recupera per a aquesta gira la mítica 'Revelations', inspirada en la vida dels esclaus dels Estats Units.

La peça, estrenada el 1960, en plena lluita pels drets civils i la fi de la segregació racial, revisa la història dels afroamericans i recorre una àmplia paleta de sentiments que van des de la tristesa fins a l'èxtasi. I ho fa a partir d'una coreografia emmarcada per espirituals negres que segueix commovent el públic. Ailey, que va descobrir la dansa a Los Angeles al costat de Lester Horton, impulsor de la primera companyia interracial moderna, deia que «les millors obres d'art són sempre les més personals».

L'autor de 'Revelations', que quan era petit acompanyava la seva mare a rentar la roba dels blancs, a l'estat de Texas, va saber plasmar l'esperit de superació de l'ésser humà en l'obra, una peça que amalgama potents imatges i sentiments. De manera que Ailey sempre es va mostrar orgullós de 'Revelations', no en va va lluitar per una societat més justa a través de la dansa. Ell opinava que l'obra transcendia perquè aconseguia establir una forta connexió amb l'espectador. «El patrimoni cultural del negre americà és un dels tresors més rics dels Estats Units. De les seves arrels com a esclau -a vegades afligit, a vegades alegre, però sempre esperançat- ha arribat, il·luminat i influït fins al racó més remot del planeta. Jo i la meva dansa teatre celebrem aquesta bellesa tremolosa», afirmava el coreògraf abans de morir, víctima de la sida, als 58 anys.

La fascinació de 'Revelations' encara perviu. La peça conté totes les essències d'una companyia que combina amb total llibertat la dansa afroamericana i la dansa contemporània a través de moviments orgànics i purs. «No vull que ningú surti del teatre pensant que la dansa és una cosa massa fina», deia Ailey, que mai va entendre les crítiques dels que l'acusaven de preocupar-se només per agradar al públic, que en ocasions acaba seguint el ritme de la música amb les mans. Al mestre també li agradava recordar als seus ballarins que la dansa havia d'estar a l'abast de tothom, ser popular i accessible sense que això signifiqués que fos fàcil.

OBRES DEL SEGLE XXI

Notícies relacionades

Lia Kali, una carrera en alça

Un ‘mapa del temps’ de la contaminació de l’aire a Barcelona

Dues peces del segle XXI completen el programa. 'Love stories' (2004) és una creació de Battle amb la col·laboració de Judith Jamison i un pioner del hip-hop, Rennie Harris. En aquesta obra destaca la passió pel ball urbà dels joves de Brooklyn. Els 'pliés' i 'tendus' del ballet clàssic estan prohibits en aquesta energètica coreografia que convida els protagonistes a deixar-se portar per la música de Steve Wonder i Clarence Paul-Henry Cosby.

'Festa barroca' (2008), de l'italià Mauro Bigonzetti, explota els dots acrobàtics i la capacitat tècnica dels intèrprets que llueixen un vestuari de colors molt vius. Els homes, amb unes faldilles llargues, creen belles imatges quan salten. Les emotives àries de Händel posen el contrapunt a una coreografia amb molts duos i sentit de l'humor. No és casualitat que els gestos i els moviments dels intèrprets xoquin amb el contingut de les cançons.