Mark Knopfler: «Agafo la guitarra com una serra»

Vegeu el vídeo d'un tema de 'Privateering' amb el mòbil o a e-periodico.cat

mark Knopfler ha escollit per a l'entrevista un antic club privat a Chelsea, molt a prop de casa seva de Londres. És un lloc on es pot parlar tranquil·lament, sense presses, com li agrada fer-ho a un dels músics de més èxit del món. Amb la que va ser la seva banda, Dire Straits, Knopfler va vendre 120 milions de discos. Ja en solitari, ha publicat diversos àlbums aclamats per la crítica. Als 63 anys, la seva activitat creadora no ha minvat. Prova d'això és el nou disc, Privateering, que surt avui al carrer.

Vint temes inèdits, d'estils que van del blues a la balada o el country. «No he volgut fer un àlbum dedicat a un gènere específic», afirma amb veu ronca i inconfusible accent del nord d'Anglaterra. «He posat els temes que anava component. Em sento més lliure que mai de fer el que crec més convenient».

La llibertat és un tema sagrat per a Knopfler, que ha mirat de marcar sempre el seu propi camí. En ple èxit de la banda, es va apartar de Dire Straits sense estridències per tornar a la simplicitat, a compondre cançons, a les arrels. Les seves es remunten a Gosforth, a prop de Newcastle, on es va criar. «Allò té una altra economia molt diferent de la de Londres, un altre estil de vida», comenta. «Venir d'allà m'ha ajudat a seguir tocant de peus a terra, a veure millor la realitat».El seu oncle li va ensenyar a tocar l'harmònica i li va encomanar el gust pel boogie-boo­gie quan encara anava amb pantalons curts. Als 11 anys ja estava obsessionat amb les guitarres, una passió eterna. «És una relació íntima i molt personal, perquè toco a la meva manera. Jo agafo la guitarra com una serra. Utilitzo els dits equivocats. No he tingut mai cap professor, però per a qualsevol professor jo seria un malson, perquè ho faig tot malament».

ESCRIPTOR D'HISTÒRIES / Knopfler es defineix com «una persona que escriu cançons». N'ha compost més de 300 i creu que els estudis de literatura anglesa i el treball que va fer de molt jove, com a periodista, són una ajuda. «Aprens a escriure una història a partir d'un fet interessant. He intentat escriure poesia, però era horrible. Un s'ha de dedicar al que sap fer». En el nou àlbum, a més dels músics habituals de la seva banda, hi han participat convidats com Kim Wilson (harmònica), dels Fabulous Thunderbirds, o Ruth Moddy, de The Wailin' Jennys. Ruth, «una artista meravellosa», afirma Knopfler, és una de les veus femenines que li agrada escoltar, igual que la de Laura Marley. «Em relaxa molt sentir cantar dones, potser perquè a la meva banda tots som homes».

Notícies relacionades

Gustavo Adolfo Tarí, dissenyador: "El vestit de Melody ha guanyat Eurovisió"

Milers de persones surten al carrer per la Nit dels Museus

Knopfler veu en aquests moments molts joves de gran talent, «tant en el blues com el folk, especialment als Estats Units», assenyala, però condemna la cultura de la fama per la fama i els reality shows. «No són sans els programes de Simone Cowell Got Talent i The X Factor. No és bo per als nens voler ser famosos perquè sí. És un perill. Odio, a més, la manera manipuladora d'humiliar la gent, fins a fer-la plorar en públic».

Després de la sortida del nou disc, el músic, que va poder superar un accident de moto gairebé mortal el 2003, se n'anirà de gira, abans de sumar-se a la tardor a la de Bob Dylan. I Knopfler interpretarà alguns dels seus nous temes i altres que l'acompanyen sempre, com Romeo and Juliet, Sultans of Swing, So far away o Brothers in arms. «És curiós -reconeix- però hi ha cançons que sobreviuen més bé al pas del temps i no sé per què». Potser es deu, Mark, al fet que són bones cançons.