«No faig música per ballar»

-¿Recorda com li va començar a atraure el rock'n'roll?

-De molt petita m'agradava la idea de cantar i expressar les meves emocions. Però els meus pares no m'hi van animar. Em sentia una mica diferent, i ara sé per què: fa molt poc vaig descobrir que vaig ser una nena adoptada.

-¿Perdó?

-Sí, ho vaig descobrir a l'agost. No sé a Espanya, però als Estats Units si eres una mare molt jove no podies quedar-te amb la criatura; el govern no ho aprovava. ¡És la primera vegada que parlo d'això en una entrevista! Jo em sentia diferent, i ara tot encaixa. Potser per això m'agrada el rock'n'roll. Crec que tot això es reflectirà en el meu pròxim disc.

-Era una adolescent quan hi va haver el fenomen Grease. ¿La va influir?

-Sí, encara que tot estava una mica falsejat. També va passar als anys 50: Hollywood va fer pel·lícules, comViva Las Vegas, amb coreografies dissenyades per adults. A Europa la gent creia que els adolescents ballaven així, però no era cert.

-El rock, ¿s'ha pervertit amb els successius estils i tendències?

-No, en cada gènere hi ha alguna cosa. Una altra cosa és el pop modern: ni tan sols és música, està fet per ordinadors per guanyar diners. L'art s'ha de fer per emocionar la gent. Si ho fas bé, els diners ja arribaran.

-¿Per què han tornat gèneres com el rockabilly, el swing, el soul...?

-Ara la gent jove pot escoltar-ho tot a la xarxa. És normal que es fixi en una època en què la música va tenir un punt d'inflamació.

Notícies relacionades

La Terrrazza compleix 30 anys a l’aire lliure

El debat sobre els límits del ‘true crime’ també va atropellar Carrère

-¿El ball és un ingredient central en els seus xous?

-No. Si una parella vol ballar, val, però a vegades impedeixen disfrutar del concert a altres. Una vegada, un noi em va dir que havia de cantar a no sé quantsbeats per minuteper poder ballar més ràpid... ¡I jo no faig música per ballar!