Xou ultrapop amb La Casa Azul

Enciclopèdia pop errant, mag de la tornada, productor dotat i ambiciós, Guille Milkyway és un personatge insòlit de la nostra escena musical. El seu amor pel pop és tan palpable i contagiós que ha aconseguit fans a tot el món sense necessitat de cantar en anglès. Els seus admiradors d'aquí, que són multitud, agraeixen poder identificar-se fàcilment amb lletres en castellà que parlen d'alliberament; també de pors i de frustracions.

Notícies relacionades

‘L’heure espagnole’, regal de fi de curs

Àlex Rigola estrenarà la temporada del Teatre Lliure amb ‘El Mestre i Margarita’

El costat fosc guanya aLa Polinesia Meridional(2011), el tercer àlbum del seu projecte La Casa Azul després deTan simple como el amor(2003) iLa revolución sexual (2007). La música segueix sent tan explosiva com de costum -una conjunció ben avinguda de pop hiperactiu, soul, disco, house i, per què no, una mica de cançó melòdica-, però a les lletres hi ha espai preferent per a la postració: lamentacions sobre el pas del temps i alguna consideració lògica i inevitable sobre l'estat de les coses. Canta Mil­ky­way al temaEuropa Superstar: «Vamos a enloquecer, vámonos a bailar, vamos a celebrar que no nos queda más».

ENTRADES ESGOTADES/ Els seus seguidors li han fet cas i han esgotat les entrades de l'actuació d'avui a Apolo (21.00 hores); abans el grup -i s'ha de dir grup, perquè Milkyway s'acompanya per primera vegada de músics en escena- va omplir aforaments a València i Madrid (dues nits). Promet ser un espectacle no només sonor, sinó també visual; i en aquesta ocasió, encara més cuidat que en altres gires. Fantasia pop com a gran evasió.