'La montaña rusa', relacions afectives disteses

Una història d'amor triangular, en la qual la dona troba el millor dels sexes possibles en un home i l'afecte i un cert confort en un altre, es pot tractar de cent maneres diferents. Emilio Martínez Lázaro ha escollit la de la comèdia, amb la mateixa tonalitat que les seves aproximacions al musical. No en va el tercet protagonista, Verónica Sánchez, Ernesto Alterio i Alberto San Juan, ja va coincidir en la segona de les seves comèdies musicals,Los dos lados de la cama, i per això, tot i que en un registre més sever,La montaña rusaadquireix un to molt similar i una forma igual de distesa, encara que a vegades bastant tòpica, per tractar les oscil·lacions, desequilibris i complexitats de les relacions afectives.

Martínez Lázaro ho basa tot en els seus actors. El guió és com un punt de partida, i la posada en escena una simple il·lustració. El que li interessa és extreure aquesta espècie de candidesa innata que a vegades sap expressar molt bé Alberto San Juan, o el to més canalla del personatge d'Alterio, un actor shakespearià que provocava hilaritat en les representacions de l'institut i que es guanya la vida com a pallasso, tot i que sigui en espectacles de sexe en directe.

Notícies relacionades

Bosé treu pit i reafirma la seva carrera

El més dur dels ‘Reservoir dogs’

Enmig, un personatge tan prosaic com el que encarna Verónica Sánchez, que hauria d'estar turmentada per estimar igual dos homes i no poder decidir. Però estem en territori de la comèdia, així que es pren amb filosofia digna d'estudi el bipartidisme del cor i del sexe. Martínez Lázaro ha domesticat molt el seu estil en relació amb els seus primers films (Las palabras de Max), instal·lat en un terreny tan confortable com el d'alguns dels seus personatges de ficció.

Vegeu el tràiler amb el mòbil o a www.elperiodico.cat