De l'òpera al swing i el jazz

Stefano Palatchi, conegut baix del món operístic, prepara el seusalt al jazz. El cantant barceloní, que l'any passat va celebrar les seves bodes de plata professionals, s'estrenarà comcrooner dimarts aLuz de Gas (21.30 hores) cantant clàssics de Cole Porter, George Gershwin i Duke Ellington. Ho farà acompanyat deLaura Simó, amb qui interpretarà alguns duos, i deltrio de Francesc Capella.

"La idea de cantar jazz va sorgir fa dos anys després que el mànager de l'Orquestra de Duke Ellington em veiés al concert de cançons de Broadway que vaig fer a Nova York. Em va sorprendre la seva proposta, però com que sempre m'ha agradat aquest tipus de música, m'he estat preparant", diuPalatchi, un "home blanc amb ànima negra", segons el citat mànager.

DIFERENT TÈCNICA

Poca gent l'ha pogut sentir. Els primers van ser els convidats a un casament on va cantarSend me to the moon amb una gràcia increïble. "No em sabia la lletra i vaig haver de portar una xuleta", recorda. A diferència de l'òpera,en el jazz no n'hi ha prou amb una bona veu. "La tècnica és diferent en el jazz i el swing. Més que la veu, l'important és deixar-te anar i poder transmetre cada paraula amb estil, com feiencroonersque m'han entusiasmat com Bennett i Sinatra".

La seva veu profunda és ideal per interpretar cançons comSixteen Tons, una de les seves favorites. Les peces amb notes altes li costen més, però no tant com acostumar-se a cantar amb micròfon, una cosa nova per a ell. "En l'òpera només he utilitzat micros en les gravacions de discos. Suposo que en el concert usaré un sense fil per evitar enredar-me amb el cable", afirma.

No són molts els cantants d'òpera que s'han llançat amb èxit al repertori jazzístic. Entre les dives que han fet el salt destaquenJessy Norman, que de petita va mamar les essències del gospel al cor de l'església, iRenée Flemming,soprano que abans de triomfar en la lírica va actuar en clubs de jazz.

UN 'DIVERTIMENTO'

"No és molt comú el pas de l'òpera al jazz, però ho vull provar. Això és undivertimento que em prenc molt seriosament i que abordo amb humilitat i respecte", indicaPalatchi, conscient que l'òpera seguirà sent el seu cavall de batalla. "Gràcies a Déu, tinc contractes, cosa que és molt amb la crisi que hi ha. Em guanyo la vida i disfruto, però no tanco la porta a res. S'ha d'esperar i veure com funciona tot això. És un estil que m'apassiona. Estic acostumat a la rigidesa dels personatges de les òperes. Deixar-me anar i deixar-me portar pel ritme no és fàcil", explica el baix, que té unGrammyper la gravació de lasarsuela La Dolores.

Notícies relacionades

Consum investiga possibles irregularitats en la venda d’entrades per als concerts de Bad Bunny a Espanya

Eduardo Mendoza, pícar de novel·la i «proveïdor de felicitat», premi Princesa d’Astúries de les lletres 2025

A més de la cita aLuz de Gas, ja té altres compromisos com a crooneri somia actuar amb l'Orquestra de Duke Ellington. L'any passat va treballar amb ella. Encara riu al recordar la cara dePaul Mercer Ellington, nét del famós compositor i actual responsable de la formació, quan es va presentar a l'assaig amb les partitures sota el braç. "Però, ¿què és això?", li va dir al veure'l amb tants papers. "No ho necessito", li va etzibar.

La confusió va ser a més perquè, segons explicaPalatchi, el descendent de Duke Ellington es girava buscant a algú cada vegada quePalatchi li deia "mestre", una paraula que mai es pronuncia en el jazz i que és la forma habitual dels cantants per cridar l'atenció del director d'orquestra. El jazz és una altra història. I li agrada. "Estic acostumat a la fèrria disciplina germànica de l'òpera, però el jazz és un rotllet méscool".