Rogelio Hernández: ¡silenci!

Quan fa poc més d'un any moria Tony Curtis, Rogelio Hernández recordava, via telefònica aLa ventanade la cadena SER, com s'havia divertit posant la veu al Joe/Josephine de la genial comèdia de Billy Wilder. Era un més de la infinitat de doblatges que havia fet al llarg de la seva carrera.

Rogelio Hernández va morir el cap de setmana passat als 81 anys a Barcelona, ciutat on va néixer el dia de Nadal de 1930. Tot i que es va iniciar com a actor de doblatge a Madrid (ell mateix recordava com un dels seus primers treballs el Jeffrey Hunter deCentauros del desierto), la seva incorporació als estudis de doblatge barcelonins es va produir a principis dels anys 60. Fa tres anys problemes de visió el van obligar a abandonar definitivament el faristol.

DOL A TWITTER / La xarxa social Twitter ha tret fum de comentaris personals i professionals al voltant de Rogelio Hernández. El tòpic és tan inevitable com merescut: ha estat una d'aquelles veus que ens han acompanyat al llarg de la vida més que les de la nostra pròpia família. I ho seguirà fent gràcies a la contínua reemissió a televisió de centenars de títols clàssics.

Marlon Brando, Paul Newman, Jack Nicholson i Michael Caine han estat els noms més citats a l'hora de recordar les estrelles a les quals Rogelio Hernández va posar veu en castellà. Però també va ser Peter Sellers, Robert Duvall, Gene Wilder, Burt Reynolds, Richard Harris, Jean-Paul Belmondo i Peter O'Toole, especialment quan va ser el rei Enric II

deBecket(1964). La versió espanyola d'aquesta pel·lícula es recorda com un autèntic duel de titans entre dues grans veus. L'altra, feliçment en actiu, la d'Arsenio Corsellas, a qui era fàcil identificar amb Richard Burton en un temps en què la versió original estava gairebé absent de les nostres pantalles.

Hernández sovint deia que, durant molts anys, els papers de galant els confiaven a Manuel Cano (mort el 1994) mentre que a ell li reservaven personatges de caràcter més fort. No obstant, en la pell de Peter Sellers (va ser l'inspector Clouseau, encara que no en la primeraPantera rosa), de Gene Wilder o de John Cleese apareixia un contagiós sentit de l'humor. I com a mostra, el Tony Curtis deCon faldas y a lo loco.

VA SER 41 COPS MICHAEL CAINE / Gràcies a la web www.eldoblaje.com podem saber a qui va doblar Rogelio Hernández en més ocasions: el rècord el té Michael Caine (41), seguit de Paul Newman (26), Marlon Brando (21) i Jack Nicholson (18).

I tot i així, no va tenir l'«exclusiva» d'aquests personatges. Curiosament, els dos Oscars de Marlon Brando van ser adjudicats a altres veus (Francisco Arenzana aLa ley del silencioi Francisco Sánchez aEl padrino), i li va passar exactament el mateix amb l'Oscar a Paul Newman perEl color del dinero(Juan Miguel Cuesta). Dels tres Oscars de Nicholson nomésva volarel del «... niu del cucut» (Manuel Cano) mentre que sí que va doblar els dos premis de l'Acadèmia per a Michael Caine (Hannah y sus hermanasiLas normas de la casa de la sidra). I aApocalypse nownomés va doblar Marlon Brando en la reposició de la seva versió integra. Julio Núñez va ser el primer coronel Kurtz.

Dada addicional: quan TV-3 va programar L'últim tango a Parísva demanar a Rogelio Hernández que fos la veu de Marlon Brando en català (idioma en què no acostumava a doblar), ja que tant se l'havia identificat amb l'actor en la versió espanyola. Curiosament, Bernardo Bertolucci va revelar al cap del temps que Brando havia improvisat molts dels seus diàlegs i que el famós monòleg davant el cadàver de la seva dona el llegia en cartrons estratègicament distribuïts alsetper evitar memoritzar un text tan extens.

Notícies relacionades

La gala benèfica People in Red és la Met Gala catalana

Guia per a una bona aplicació del retinol

FAMÍLIA D'ACTORS / Són incomptables les vegades en què Rogelio Hernández ha compartit faristol amb la seva dona, Rosa Guiñón, que aquesta mateixa setmana tornarà a ser Meryl Streep (¡i en són 37!) aLa dama de hierroper als que optin per no veure-la en V.O. La filla de tots dos, Rosa María Hernández, també forma part del món del doblatge com a actriu i directora. Un món que, més enllà de les polèmiques, ha canviat substancialment les seves condicions de treball, que ara s'acostuma a fer en solitari, quan no es fa davant una còpia enfosquida o semiencriptada per evitar la pirateria.

Rogelio Hernández, que ha viscut l'edat d'or del doblatge, estava molt orgullós de la seva professió i la defensava a capa i espasa. Com si fos el Robin Hood d'Errol Flynn que va redoblar l'any 1965 amb la mateixa Lady Marian del primer doblatge. Una altra gran veu que ens va deixar justament ara fa tres anys, Elsa Fábregas.