CRÒNICA

Gossos, en la seva versió 2.0

El grup va escenificar la renovació a Bikini abans d'obrir un període sabàtic

Natxo Tarrés, en una actuació.

Natxo Tarrés, en una actuació. / FERRAN SENDRA

1
Es llegeix en minuts
JORDI BIANCIOTTO
BARCELONA

No fa gaire, Gossos era una banda de futur borrós, però se les han arreglat per sortir del contratemps, recuperar fans perduts i pescar un bon nombre de nous admiradors. El cicle positiu que va començar ambOxigen(2007), es va consolidar amb el directeA l'Auditori (2008) i va buscar una sortida cap endavant a Dia 1(2010) culmina aquests dies amb dos concerts (divendres a Bikini; avui al Sielu, a la seva Manresa natal) amb regust de balanç delsnousGossos allunyats ja sense remei del folk dels seus inicis. El grup no oferirà bolos el 2012 i fomentarà els projectes solistes durant un període de temps indeterminat.

Notícies relacionades

A Bikini, Gossos va reforçar el seu perfil modern amb un repertori basat, de manera aclaparadora, en el material dels seus últims discos. Uns Gossos elèctrics que conserven certes senyes d'identitat del passat (les harmonies vocals, les tornades diàfanes amb missatges fraternals) i que ara facturen un rock amb base en les guitarres, tres, i signes de complicitat amb propostes de l'escena anglosaxona contemporània. Durant dues hores d'actuació, van anar de les rodalies d'U2 (Tríada) al reggae-pop lleuger (Flors i violes) i, d'aquí, a un rock emotiu amb base de teclats que ens recorda poderosament Coldplay (Dia 1). És el problema de Gossos: que, al marge que les seves cançons agradin més o menys, en el seu so s'acosten massa a fórmules d'èxit foranes fàcilment detec­tables.

REGENERACIÓ / En el seu últim disc, el grup venia un missatge de regeneració molt ampli; imprecís i una mica pompós. «El canvi comença per un mateix. Hem d'apartar-nos de la foscor i de les idees fixes», va advertir, en aquesta línia, Natxo Tarrés a Bikini. En el seu cas, això passa per desfer-se de bona part del repertori que els va fer famosos: no van sonarNo tinguis por niMetamorfosi, encara que síCondemnats iQuan et sentis de marbre. ICorren, que va fer ballar el públic en els bisos mentre Tarrés confirmava l'aturada del grup. «Necessitem respirar», va anunciar. Obrim els finestrals, doncs.