La 'copla' amb poder de Joana Jiménez

Són moltes les figures que en els últims anys han reivindicat lacopla. Gairebé totes femenines i barrejant-la sempre amb la world music, la balada actual o la cançó d'autor. Cap per tant de l'estirp de Rocío Jurado o Isabel Pantoja. Fins que va arribar Joana Jiménez. A cavall entre lacoplaclàssica, el flamenc i la moderna cançó espanyola, aquesta sevillana, tota una estrella a Andalusia, cantarà demà per primera vegada a Barcelona. I ni més ni menys que al monumental Auditori. «Com més ample sigui l'escenari, millor», assegura com a artista de les que fan tronar i ploure.

L'aposta va a càrrec de Radio Tele-Taxi, que ha confeccionat un doble cartell amb l'actuació prèvia delcantaorde veu cristal·lina Manolo Paradas. També Joana Jiménez traurà la seva vena flamenca. «Ballaré peralegríasamb el meu vestit de cua i el meu mantó, i cantaré perseguiriyasisoleás», anticipa. De fet, ja als quatre anys anava per abailaora. «I als vuit vaig començar a cantarcoplas».

Poc després ja tenia a la venda la seva primera gravació. «Però només va sortir en format casset, pagada pels meus pares amb molt d'esforç». En ple furorexpolímpicdel 92, la premsa va anunciar que seria la revelació en l'avui llegendari espectacleAzabache. «Però com que quan vaig fer les proves encara ni havia complert els 14 anys, al final no em van deixar participar-hi». Entre això i el seu salt a la fama autonòmica va passar gairebé una dècada cantant per mig món en companyies de ball flamenc.

No va voler posar-se nom artístic. «Em pregunten molt si vinc de família catalana, però el meu nom el dec a la protagonista d'una pel·lícula que la meva mare va veure quan estava embarassada», explica. «I a qui sempre estaré agraïda, ja que abans em volia posar Escarlata».

Notícies relacionades

Lia Kali, una carrera en alça

Un ‘mapa del temps’ de la contaminació de l’aire a Barcelona

També recorda que de criatura, en una entrevista a la ràdio, un periodista no parava d'insistir-li que es canviés el nom. «Era gairebé com un atac personal, fins que al final va entrar en directe Marifé de Triana i el va aturar dient-li: amb tots els meus respectes, però no és el nom el que fa l'artista, és l'artista el que fa el nom». Les més grans l'han beneït. «En una ocasió vaig cantar en un teatre i Rocío Jurado va venir al camerino a felicitar-me amb un ram de roses». I no fa pas gaire, la mateixa Joana es va acostar a donar-li un disc seu a Isabel Pantoja i ella li va contestar per a la seva estupefacció: «Ja el tinc. Me l'he comprat. Perquè ¿ja saps que l'única que queda ara mateix ets tu?»

La vida li va canviar el 2008, quan va guanyar la primera edició del fenomen televisiuSe llama copla. «Gràcies a Déu les coses s'han normalitzat una mica, perquè llavors ni jo ni els meus companys podíem sortir al carrer. Ens saludaven fins i tot els gossos i els gats», recorda rient. I després de gravar pel seu compte i risc el discSalvaora, aquest any ha tornat de forma espectacular amb el nouLas flores de mi esperanza.