Monòleg d'arrel musical

El Grec de Ricardo Szwarcer s'obre a tot tipus de propostes, incloses algunes que arriben de sales de «nova generació», com defineix el director del festival l'Atrium, el petit teatre de l'Eixample que va aixecar la persiana al gener. El seu director, Raimon Molins, li va fer arribar amb èxit a Szwarcer una proposta marcada pel rigor que defineix la seva línia programàtica. Es tractava de l'última obra de la seva temporada,Jaz,un monòleg dur sobre la soledat i la perduda de la identitat en el món contemporani.

Szwarcer va incloure el muntatge en la seva programació i a més li encaixava perfectament dins del panorama francès d'aquesta edició.Jaz, que s'estrena demà i estarà en cartell fins al 24 de juliol, és un text de Koffy Kwahulé, un autor i director nascut a Costa d'Ivori i format a París. I que per sobre de tot es defineix com un jazzman. Això explica la seva peculiar escriptura, que trenca totes les normes tradicionals del teatre i que es regeix per estructures pròpies del jazz. Així prefereix crear «ambients i atmosferes», explica Molins, més que mantenir una linealitat clàssica amb presentació, nus i desenllaç.

Notícies relacionades

La màgia de Hausson acomiada l'Espai Brossa amb 'Bye Bye'

Sasha Waltz i Sol Picó omplen el Grec de la dansa més ambiciosa

Va ser una de les dues actrius que es desdoblen en el monòleg, Mireia Trias, que va descobrir Kwahulé i li va parlar de la seva obra a Molins. Entre Trias i Txell Manyoses interpreten una noia, anomenada Jaz, que viu en una gran ciutat i pateix una violació. La peça s'inicia després d'aquest fet. «És una obra dura però té una poètica extraordinàriament bonica. Kwahulé parla molt de la violència, però no de l'explosió de la violència», apunta Molins.

En la versió de l'Atrium, el director ha preferit canviar el jazz per la música antiga, barroca, en directe a càrrec de l'Atrium Ensemble, formació resident de la casa. «Es basa en la improvisació i ens entenem millor amb aquest tipus de sonoritats», explica. Sonoritats que acompanyen una obra que es desenvolupa en uns lavabos públics i en què no hi falta un component religiós amb una crítica a la moral cristiana. «Jaz és com un àngel, però viu en un infern», diu Molins.