Escriptor

Albert Espinosa: «La gent vol abraçades i petons, i això m'agrada»

L'home del moment: 'Polseres vermelles' arrasa i ha estat el número u del dia del llibre. Felicitat al quadrat.

«La gent vol abraçades  i petons, i això magrada»_MEDIA_1

«La gent vol abraçades i petons, i això magrada»_MEDIA_1 / GUILLERMO MOLINER

4
Es llegeix en minuts
ERNEST ALÓS
BARCELONA

-En la seva columna d'ahir recordava que Sant Jordi és el seu dia preferit. ¿Encara més després d'aquest 23 d'abril?

-El Sant Jordi en què vaig perdre la cama va ser un dia molt especial. El 23 m'entusiasma, és el meu número favorit. I després del que va passar ahir... Vaig firmar 2.000 o 2.500 llibres, però l'afecte, les cartes, els regals... això va ser brutal.

-¿Què li diuen els seus lectors quan el tenen cara a cara?

-M'entusiasma perquè gairebé tots t'expliquen coses d'algun llibre que ja han llegit, o d'una sèrie, o del cine, o del teatre, però també coses molt personals. Volen abraçades i petons, i això m'agrada. Hi ha qui em diu que si no li firmo li és igual, però que vol una abraçada.

-És bonic, això.

-Molt.

-Llibres, teatre, cine, tele... ¡Tot un univers Espinosa!

-Sí, és elmón groc, que va néixer al teatre més petit de Barcelona, el Malic, ambRetazos. Aquell món s'ha anat fent més gran. Hi ha gent jove que no ve perPolseres vermelles, xavals de 12 o 13 anys que se saben de memòria trossos dels llibres. Això em toca molt.

-Potser hi ha joves que han entrat més a les últimes novel·les pel tema romàntic, i gent gran, o que ha passat malalties, que hi ha arribat per El món groc.

-No puc dir que el meu públic sigui jove. És un públic molt diferent, va dels 11 anys fins a una senyora que en tenia 102. Sí que tenen una cosa en comú, que són moltgrocsentre ells. I ells s'ho diuen, 'ets el meugroc', i es donen regals, o em porten un Pinotxo de xocolata. Estic supercontent, a més, perquè crec queSi em dius vine... és el millor que he escrit. En tot, en novel·la, en cine...

-Quan diu que els seus lectors són grocs...

-Aquella sensació de pensar que el desconegut és el teu aliat. Es fien del desconegut, s'hi entreguen i volen que sàpigues part de la seva vida. És aquell esperit de ser positiu, de pensar que les pèrdues al final seran guanys. Gent amb problemes però que porta una vida feliç. És la sensació de pensar que les coses negatives al final poden ser positives, que és pilar de les meves històries.El món grocno el vaig escriure per ajudar la gent, el meu llibre no és d'autoajuda. El vaig escriure per explicar una història, que és el càncer aplicat a la vida. Però quan la gent em diu que li ha servit i que ha superat una pèrdua, és un privilegi. Tots elsmailsque rebo, i en rebo 500 o 600 al dia... és un privilegi que la gent m'expliqui la seva vida. Firmar llibres ja ho és, però que algú se t'acosti, t'agafi la mà i t'expliqui coses és realment molt bonic.

-Els missatges de felicitació al seu Facebook avui eren extraordinaris. Un deia que vostè és «el bon rotllo i el bon karma personificats». ¿Quins sentiments pensa que mobilitza?

-Ha, ha, ha. La gent em considera com una cosa pròxima. I això m'agrada. Per això tinc tresfacebooks. M'agrada molt parlar amb gent desconeguda. Dedico dues hores al dia a contestar correus i Facebook, a interaccionar. Però quan s'acaba l'episodi dePolseres vermellesem connecto i estic tres hores o quatre responent. Jo crec que per a un creador d'una sèrie saber al minut què els ha agradat i què no és molt xulo. Passa el mateix amb el Facebook. M'agrada la gent i m'agrada la proximitat amb el lector. Avui pel carrer molt gent em parava i em deiaque guais. Estan contents com si els hagués passat a ells.

-A l'últim llibre diu de manera molt literal que les coses petites poden ser molt grans. Sense fer spoilers...

-Tenia ganes de fer una història en què faltés un element principal però que quan coneixes aquesta dada la història tampoc canviï tant. El llibre està dedicat a la gent que és diferent. M'agrada molt aquesta sensació de créixer. Hi ha vegades en la vida que has de créixer, enfrontar-te a les teves pors

-¿Per què tenen tanta importància els números per a vostè?

-És la meva part d'enginyer. Sempre he volgut saber les dades exactes, pesar les coses, comptar els decibels. M'entusiasma. Hi ha una poesia en els números. I m'agrada molt l'estadística. També m'agrada molt la ruleta. Tinc la sensació de poder endevinar els números que surten. Els números et criden. L'altre dia em van ensenyar aquesta bossa amb un 23... I sabia que el tercer llibre, aquell tres, em donaria sort.

-He comptat quants cops apareix la paraula 'esòfag' en les 221 columnes que ha publicat a EL PERIÓDICO. Són 76. Gairebé 1 de cada 3.

-Que fort. Una persona que vaig conèixer a l'hospital em deia que el cor estava sobrevalorat. Pensava que els sentiments eren a l'esòfag. Quan una cosa m'entusiasma de veritat em toca l'esòfag. El lector ja sap que això és una marca.

-¿I els punts suspensius, per què li agraden tant?

-Perquè els punts finals no t'obren la ment. Els punts suspensius, encara que de vegades no toquin, obren moltes coses. I a mi m'agrada molt volar, pensar...

-Mig milió de seguidors dePolseres vermelles. Una bogeria...

-Mai hauríem esperat aquesta legió de seguidors, i el seu entusiasme. Una sèrie en què al primer capítol li talles la cama al protagonista i al vuitè en mates un altre no és una sèrie que tingui pinta de convertir-se en un fenomen.

Notícies relacionades

-És una història que ja ha explicat...

-Sí, però no em pensava que una sèrie sobre uns nens molt malalts convertís els actors en ídols de carpeta. M'ha deixat impressionat. Estic molt content, molt feliç. Fer la sèrie que vols, el llibre que vols, i que funcioni... Aquests són dies que marcaré en vermell al calendari.