Courbet marca el camí del realisme català al MNAC

La telaAutoretrat, també coneguda com aCourbet amb el gos negre (1842), va ser la primera obra de Gustave Courbet que es va exposar a Espanya. Va tenir lloc el 1917, al Palau de Belles Arts de Barcelona, en el marc d'una exposició de pintura francesa organitzada per l'ajuntament a instàncies dels artistes catalans que volien ajudar els seus homòlegs francesos, ja que seu país estava en guerra. Ara, gairebé un segle després, la tela torna a la ciutat i ho fa per obrir la mostra de llenços més completa, pel que fa a qualitat, del pare del realisme exhibida mai al país:Realisme(s). L'empremta de Courbet, fins al 10 de juliol al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC).

Juntament amb la tela ja vista arriben 16 obres més de Courbet (1819-1877), totes inèdites a Barcelona a excepció de l'emblemàticaEl somni, que ja es va exposar a la Pedrera el 2004. La resta -El desesperat, La filadora adormida, L'home de la pipa iL'home ferit, entre d'altres- es mostren per primera vegada. Però Courbet no arriba sol. Ho fa acompanyat d'altres realistes francesos, com Carolus-Duran, Corot i Millet; i de mestres espanyols del segle XVII, com Velázquez, Murillo i Ribera. També de Rembrandt i de Tàpies. I, com no podia ser d'una altra manera, dels realistes catalans, amb Ramon Martí Alsina al capdavant, seguit per Benet Mercadé, Antoni Caba, Simó Gómez i Pere Borrell. En total l'exposició, una producció pròpia, reuneix 80 peces, entre pintures, dibuixos, fotografies i gravats.

Però, ¿quin discurs s'estructura al voltant d'aquesta varietat d'autors? L'eix vertebral de la mostra «és el realisme a Catalunya contextualitzat amb les obres dels realistes francesos», segons Cristina Mendoza, subdirectora del MNAC i una de les comissàries de la mostra. Al seu torn també incorpora una mirada cap enrere perquè els pintors realistes «es van inspirar en les paletes austeres del tenebrisme», continua. I una altra cap endavant perquè «el realisme encara perviu», conclou. D'aquesta manera, l'exposició es tanca amb un espai de síntesi on tres dels protagonistes -Courbet, Martí Alsina i Ribera- dialoguen amb Tàpies.

Notícies relacionades

Empremta espanyola en la guerra dels EUA

Mig segle del Lübeck, pioner dels frankfurts

EL DESCOBRIMENT / Però entreCourbet amb el gos negrei el pintor matèric, el recorregut permet evidenciar que a Catalunya es va donar l'únic focus realista d'Espanya. I que el seu introductor i més prolífic representant va ser Ramon Martí Alsina, de qui s'exhibeixen 17 teles. Va ser el màxim exponent del realisme i el més conegut però no l'únic, i potser tampoc el millor. Un dels grans desconeguts és Simó Gómez, «un pintor excel·lent amb una factura que és la que millor sintetitza la influència de Velázquez en els realistes -segons Mendoza- i que l'exposició ajudarà a descobrir».

I, com que els períodes i moviments artístics no són compartiments estancs, ni tenen unes fronteres clares, també figuren a l'exposició artistes com Marià Fortuny i Ramon Casas, que «evidentment no eren realistes però que tenen obres que dialoguen perfectament amb el moviment», explica Mendoza. Així, a la mateixa sala d'El somni s'hi exhibeix un nu de Fortuny. I en una mateixa paret hi pengen Velázquez, Carolus-Duran i Casas. El francès era un devot del sevillà i Casas amb 15 anys va anar a París a estudiar al taller de Carolus-Duran , i les seves peces d'aquesta època, com l'exposada, són deutores del realisme.