L'Àfrica des de l'Àrtic

El camí foscrepresenta un salt radiant en la trajectòria de l'escriptora sueca i jurista de formació Asa Elena Larsson (1966). Superats els obscurs escenaris dels dos primersthrillers(Aurora borealiSang vessada), aquest tercer llibre prescindeix dels cadàvers dels capellans de les dues primeres entregues per endinsar-se en la via d'un relat policíac potent, social, addictiu, més lluminós i ben escrit. Tens com els anteriors però sense figures religioses, amb capítols de considerable longitud, amb l'Àfrica com a motiu i l'Àrtic com a escenari.

I és que l'Àfrica no és aliena althrillercontemporani: des d'El xinès, de Henning Mankell (excel·lent escriptor de qui caldria primer llegirLa lleona blanca) aEl jardiner constant, de John Le Carré (el millor dels seus crepusculars misteris, tan suggerents alguns com arítmics els altres), l'absoluta plenitud deZulu, del francès Caryl Férey (un magnífic i violentthriller, injustament ignorat) i el més recentEl pico del diablo, del sud-africà Deon Meyer (un autor encara per descobrir).

Notícies relacionades

El Larsson més amarg

Una veu icònica de la cançó italiana i autor de ‘Sapore di mare’

Aquí l'Àfrica retratada és la dels governs corruptes i les companyies mineres amorals, de poderosos tentacles i sense cap escrúpol, epicentre de la novel·la de Larsson. Aquesta és la tercera entrega d'un projecte de sis, amb dues que ja han estat traduïdes al català i una quarta,Till dess din vrede upphör (I es calmés la teva ira),en suec, i en la qual un llac glaçat torna a ser l'escenari inicial del crim, com aEl camí fosc.

Novel·la coral que s'articula al voltant del tàndem de l'advocada (adjunta al fiscal) Rebecka Martinsson i la detectiu Anne-Maria Mella, sorprèn veure que la trama gravita sobre múltiples protagonistes, que tots els personatges són importants en trams curts d'investigació i llargues digressions similars a petits universos de vides privades, gent nòrdica als antípodes del Mediterrani actual, en un relat -simplement- magnífic. Al marge queda que s'hi troba a faltar una revisió de la versió catalana, fet que evitaria errades i inconsistències en la traducció. Uns apunts com a exemple: un fill es transforma com per art de màgia en promès o una acció que comença en diumenge acaba en dissabte, a part d'alguns noms mal escrits.