L'inventor del periodisme gonzo

«La meva arrogància és intencionada, no es pensi el contrari: és que prefereixo ofendre'l ara en comptes de fer-ho quan treballi per a vostè». Així es dirigia l'any 1953 Hunter S. Thompson al director del diari Vancouver Sun per demanar-li feina. L'inventor del periodisme gonzo encara no havia escoltat un disc del jazzman James Booker titulat justament Gonzo (1960), però s'atiparia d'escoltar-lo una vegada i una altra durant la campanya electoral del 1968, en un motel de Nou Hampshire, on s'allotjava juntament amb el seu cap al Boston Globe Bill Cardoso. D'aquí va sortir l'adjectiu. Això és el que explica el marmessor de Thompson, Douglas Brinkley, quan assegura que aquest li va revelar la veritat abans de disparar-se una bala al cap el 2005.

Aquesta versió desmenteix el relat oficial segons el qual va ser Cardoso, el 1970, qui va utilitzar el terme gonzo per qualificar un article sobre el derbi de Kentucky en què Thompson, carregat com solia anar (tant és si era alcohol, cocaïna, marihuana o àcid...), es convertia en el protagonista agressiu i trastocat de la crònica.

Als fills de Cardoso, que va morir l'any 2006, el canvi de la versió no els ha semblat gens bé i protesten davant el risc que el seu pare es quedi sense la paternitat de l'invent. El cas és que gonzo s'utilitzava durant la dècada dels anys 1960 al sud de Boston per referir-se als bojos del carrer provocadors i extravagants (però no als malalts), i a Cardoso, que vivia al distingit Cambridge, la seva mare li prohibia aventurar-se per aquells barris.

Notícies relacionades

El festival d'estiu de la Costa Brava que tindrà com a escenaris l'Escala i les ruïnes d'Empúries

Savall reviu el Schuman líric

La gent gran del South Boston encara fa servir aquesta paraula, que podria venir de gone més el sufix zo amb el sentit d'anat (de l'olla, s'entén), malgrat que els xavals ja no saben què significa. El que va ser patrimoni verbal d'un grup social s'ha convertit en una marca registrada per a un periodisme ultrasubjectiu que s'introdueix en la notícia o, si escau, la crea, però ja hi ha també un màrqueting gonzo i un porno gonzo. Una vegada més, el mercat tot ho recicla i ho rendibilitza, no hi ha avantguarda o heterodòxia que no acabi cotitzant.

Per a curiosos, des de fa uns quants mesos s'ha posat a la venda al nostre país el documental Gonzo: Vida y hazañas del Dr. Hunter S. Thompson d'Alex Gibney. La veu, l'hi posa l'actor Johnny Depp.