Lady Gaga, a Barcelona

Si tenim en compte els extrems de bogeria als quals han arribat les aparicions públiques de Lady Gaga, no es podia esperar que la seva nova gira fos una simple interpretació dels seus temes sobre l'escenari; però aquest Monster ball tour arriba a cotes de deliri que Madonna no ha somiat mai. ¿S'imaginen la Ciccone barallant-se sobre les taules amb una barreja de rap i pop? És clar que no, i aquesta és només una entre les moltes fites d'un espectacle aliè a les bones formes, el bon gust o qualsevol sentit canònic de la bellesa.

Com ja sabem, Gaga està del costat dels marginats. Els seus fans no es fan dir petits monstres per casualitat. I el ritual comunal de dues hores que l'acosta aquesta nit a Barcelona, al Palau Sant Jordi, és una espècie de revenja dels friquis en forma d'encreuament ciclopi de música i teatre, sobretot teatre, pur teatre. Si la primera capitulació d'aquesta gira de presentació de The fame monster (miniàlbum de continuació a The fame) tenia com a tema principal l'evolució, la segona, la que ha portat a Europa, té Nova York com a paisatge i explica com Gaga i els seus amics es perden de camí al «ball dels monstres», on en aparença tothom pot ser lliure.

TOT EXCESSIU / Tan ostentós que alguns es pregunten sobre la seva autèntica rendibilitat, l'espectacle comença amb Dance in the dark, aquest repàs de santoral filogai a l'estil del Vogue de Madonna, i acaba amb Bad romance, el single que la va veure esclatar definitivament el 2009. Al mig hi ha espai per a tot el que es pugui imaginar: pianos cremant, balls amb una cosa semblant a un hàbit de monja, grans fonts, vòmit verd, masturbació en grup (simulada), biquinis de pell, autocomparacions amb Crist, un teclat-guitarra anomenat Emma, o aquella batalla amb un cefalòpode inventat; evidentment, ella guanya. Excessos de sang artificial, vestimenta sadomasoquista, lloes a la deformitat. Tot això en un escenari que es una barreja d'El màgic d'Oz (hi ha un tornado) amb el glamurós escapisme camp de The Rocky Horror Picture Show. Ja ho hem dit: al costat d'això, les gires de Madonna gairebé semblen austers unplugged.

Notícies relacionades

Lady Gaga, culte friqui a BCN

Plans per a un agost cultural pletòric

Segons sembla, les noves cançons, que avancen l'imminent Live this way, no criden gaire l'atenció. Però Gaga guarda a la recambra un grapat de hits que formen part de la consciència col·lectiva -i que sonen, segons diuen, a un volum eixordador per a un concert pop-: Just dance, Paparazzi, Beautiful, Dirty, Rich, Poker face, la cèlebre Bad romance, o Telephone, que tot i que no hi sigui Beyoncé sembla que és una de les grans fites del xou, desenvolupant-se en una passarel·la que creix des de l'escenari. Com es pot veure, al concert de Gaga estan representats tots els vectors del fenomen: no només el dance-pop enganxós com una sangonera, sinó també la moda o el concepte performance.

PRIMERA ÒPERA POP ELECTRO / The Monster ball tour es va anunciar l'octubre del 2009 -després de la cancel·lació de l'anunciada gira conjunta de Lady Gaga amb Kanye West, un altre epítom de la cultura de la celebritat-, i es va iniciar el 18 de novembre d'aquell any, quatre dies després de l'edició de The fame monster. Gaga va descriure orgullosament el xou com «la primera òpera pop electro». Però després va admetre que l'espectacle havia estat concebut a corre-cuita i va decidir refer-lo per al 2010. Amb aquesta versió millorada seguirà anant de gira fins a ben entrat l'any que ve. ¿Addicció als focus? Potser. «Ja dormiré quan estigui morta», va dir Gaga fa poc al seu públic a Suècia.