Lady Gaga, culte friqui a BCN

Passió. Efectivament, Lady Gaga ha desfermat aquesta nit l'emoció d'uns 18.000 espectadors al concert que celebra al Palau Sant Jordi. La maquinària de la indústria de l'espectacle s'hi ha lluït per presentar la diva del pop a la ciutat, en el marc de la gira espanyola del Monster Ball Tour. Totes les entrades per veure l'excèntrica novaiorquesa, esgotades. Un teló de vellut blau s'ha obert per mostrar un espectacle, acuradament estudiat, de més de dues hores. Vestuari variat, carn a la vista i monstres marins per a un públic més heterogeni del que es podria pensar. Espectacle en majúscules, glamur supervendes, performance i dance-pop enèrgic suficient per atraure els focus de l'actualitat i satisfer els incondicionals. Èxtasi friqui.

Lady Gaga sorprèn més amb els seus modelets i escenografies que amb la seva música, i aquesta nit aquesta idea ha adquirit una categoria lapidària veient el seu xou riquíssim en cops d'efecte desbaratats, extravagàncies tèxtils i excessos al patró estètic ordinari. La cantant novaiorquesa, encara que seria més apropiat dir-li entertainer, ha brindat un espectacle que ha estat dissenyat per enamorar, excitar o enlluernar (els objectius que, en general, persegueixen els seus col·legues del gremi) sinó per celebrar la raresa i la diferència, i aixafar la noció universal del bon gust.

Muscleres i pentinats galàctics

Lady Gaga s'ha posat muscleres gegants, pentinats galàctics i vestits que semblaven embolcalls de caramels d'eucaliptus, mentre que la seva proposta musical ha estat un electro-pop enginyós, amb tornades hàbils, però gairebé sense signes rotunds d'identitat. Les cançons que han sonat, començant per la que ha obert el xou, Dance in the dark, haurien encaixat en el repertori de qualsevol disc-diva de batalla. Les fa diferents l'embolcall i la intenció.

Ha estat un no parar de gags recargolats. Un escenari amb neons amb missatges com Sexi ugly (sexi lleig), un automòbil al capó del qual hi havia amagat un piano i un cos de ball que alternava el look zombi amb el de boys de comiat de soltera. En el primer bloc del xou han marcar territori Just dance i Lovegame, aquesta precedida per un vídeo amb cares ensangonades.

Quan s'ha dirigit al públic, Lady Gaga ha alternat els rituals de cortesia ("Barcelona, us estimo", en castellà) amb algunes consignes (al·lusions afectuoses als seus fans, els "petits monstres", i el missatge que, en el fons, "els friquis són a fora"). Ha deixat anar un discurs sobre la necessitat de vèncer les inseguretats i ser tu mateix. "Sóc valenta per a vosaltres. ¡Us vull alliberar!"

Amb bandera gai

Després de Boys, boys, boys i Money honey, l'estrella s'ha desplaçat a l'escenari alternatiu amb un coixí rosa amb forma de cor, ha recollit una bandera gai, s'ha tret l'abric i ha cantat Telephone amb un biquini negre de làtex. Malgrat el seu so d'electro-pop, l'han recolzat uns músics d'aspecte heavy que deixaven anar algun cop de guitarra digne del Queen de la primera època. Sobretot a Speechless, traïdor moment Elton John coronat amb rock èpic, que ha arribat fatalment seguit de You and I, una de les dues cançons noves de la nit (juntament amb Glitter and grease). Li recomanem molt vivament que en reconsideri la inclusió en el pròxim disc.

Notícies relacionades

Lady Gaga, a Barcelona

Plans per a un agost cultural pletòric

So happy I could die ha portat una seqüència celestial, amb Lady Gaga vestida com una fada. Doncs sí, la tensió s'ha rebaixat en aquest fragment central del xou, que ha tornat a remuntar amb Monster i Teeth (l'escenari, convertit en un bosc màgic, i l'artista, ensangonada), i a la recta final, amb Pokerface i Paparazzi. Aquí, Lady Gaga, amb un top que disparava guspires elèctriques, ha dissertat sobre la fama davant un monstre amb potes de pop i boca de piranya gegant. Moment de deliri màxim després del qual només ha quedat el bis de Bad romance.

Ha estat el clímax d'un xou disfrutable malgrat la seva irregularitat, en què Lady Gaga ens ha venut un relat de celebració friqui; un conte de l'estil de L'aneguet lleig 2.0, on la marginada acaba actuant al ball de final de curs. Dolça venjança.