EL LLEGAT ARTÍSTIC DEL MESTRE MALAGUENY

Humanitzar el geni

El Museu Picasso aplica tècniques científiques dignes de la sèrie 'CSI' a l'obra 'Ciència i caritat'

El resultat mostra els titubejos del jove artista

El quadro de Picasso ’Ciència i caritat’.

El quadro de Picasso ’Ciència i caritat’. / JOAN PUIG

1
Es llegeix en minuts
GEMMA TRAMULLAS
BARCELONA

«¡Amb 15 anys, Picasso encara no era Picasso; era només Pablo Ruiz!», exclamava ahir el director del Museu Picasso, Pepe Serra, durant la presentació d'una exposició que contribueix a desmuntar la llegenda del nen prodigi alimentada des de l'excessiva mitificació d'obres com Ciència i caritat. L'anàlisi científica d'aquesta tela del 1897 -una de les joies del museu- mostra els titubejos d'un adolescent que va fer un gran esforç tècnic i físic (el llenç era massa gran per a la seva baixa estatura) per acontentar el seu pare pintant un quadro que agradés al jurat de l'Exposició Nacional de Belles Arts de Madrid. El quadro va passar sense pena ni glòria per l'exposició (va guanyar una de les 125 mencions honorífiques) i va marcar la fi de l'etapa academicista de Picasso.

Notícies relacionades

La mostra Ciència i caritat al descobert ofereix una radiografia que revela com l'artista va solucionar tres errors inicials de composició («¡doncs el doctor no està prenentli el pols a un guant!», va ironitzar un crític de l'època). Els raigs X també descobreixen la dificultat que li va suposar pintar la cara de la dona malalta, que va retocar diverses vegades amb diferents capes de pintura. Una anàlisi reflectogràfica també confirma que Picasso va pintar directament sobre la tela, sense dibuix previ, i una altra anàlisi de pigments descobreix l'ús d'una paleta de 16 colors, més propi del fauvisme que del realisme social que llavors triomfava. Lluny de restar-li valor, aquests resultats tornen, l'obra i el seu autor, a la seva dimensió ­humana.

Aquestes anàlisis dignes de la sèrie CSI s'acompanyen d'obres com La visita de la mare (1892), d'Enrique Paternina, i El doctor (1891), de Luke Fildes, que il·lustren el gust de l'època per la temàtica hospitalària i l'exaltació del metge. A Ciència i caritat el model per al metge és el pare de Picasso, la malalta és una rodamón contractada i la monja, un noi disfressat, però darrere de tant posat batega la mort als 13 anys de Con­chita, la germana del pintor. Pi­casso va pintar aquesta escena, que també s'inclou a l'exposició, oberta des d'avui fins al 20 de febrer.