Cavalcant a pèl i lliures

«Un artista és un esperit lliure. La seva creativitat creix en la mesura que se sent confiat i es deixa anar. Se l'ha de deixar en llibertat perquè la funció sigui viva». Així, lliures i sense estreps, pretén el jove director deHair,Daniel Anglès, que actuïn els seus elegits. Una vintena d'actors, cantants i ballarins que preparen l'estrena, el 22 de desembre, del musical més esperat de la temporada, un cant a la pau, la llibertat, l'amor i la natura.

A la recerca d'aquelles sensacions que van imbuir elhippismedels 60 i també de la cohesió grupal, l'equip va recórrer a Esteban Labari, ballarí i actor amb més de 20 anys d'experiència, que fa lustres que alliçona sobre el comportament dels equins, la doma natural i els seus vincles amb la interpretació. El jove elenc deHairva assistir a una jornada d'aprenentatge al Club de Polo i Hípica Tàrraco. Allà hi havia, entre altres, els protagonistes: Jordi Coll, Joan Vázquez i Julia Möller. Després d'alguns desenganys i molta paciència i observació, els actors van acabar parlant a les bèsties a cau d'orella. Hi van pujar sense selles de muntar. A pèl.

Entrar en la dimensió dels equins és, segons Labari, comparable a pujar a l'escenari, enfrontar-se a un món imprevisible i superar les pors. «Els cavalls només volen pau. Són mestres en l'art de la cohesió grupal i en la coordinació del moviment, i podem aprendre molt d'ells». També aHair,una obra on tot el repartiment està gairebé sempre en escena, les sinergies i la unitat del grup són fonamentals, subratlla el director.

La primera lliçó consisteix a veure i escoltar. «Trieu un cavall i anoteu els seus moviments. Només els heu d'observar, no els toqueu. Fixeu-vos en les orelles, la respiració, com interactuen entre ells...». A Tamara Quiogue, filipina de veu enorme, se la veu còmoda. «Els meus pares tenen cavalls a casa», explica la noia, establerta a Barcelona des de fa més d'una dècada. L'«acostament a les bèsties» prossegueix amb sentit, sensibilitat i algun sobresalt. Toca posar-los les brides i l'Estel -un preciós exemplar negre- fuig encabritat. «Aquest és el boig de Berger. No us preocupeu que no fa res», el compara Labari. Però els 600 quilos de l'animal al galop imposen.

El boig de Berger és, al llibret de Gerome Ragni & James Rado, el líder de la tribu. Un noi a qui no li agraden les corretges. El més desmelenat d'aquesta colla de melenuts que clamen contra la guerra del Vietnam i pel lliure albir. L'interpretarà Jordi Coll (Infidels), que s'anima a pujar damunt del Polo i estirar-se sobre la seva gropa per a la foto. «El cor se m'ha posat a cent, però a poc a poc he connectat amb ell i al final respiràvem a l'uníson. És la primera vegada que pujo damunt d'un cavall sense muntura».

Sense pressionar

Notícies relacionades

Oasis, El Último de la Fila i la nostàlgia delegada

El Liceu Mar transformarà 32.000 metres quadrats del Port Vell i costarà 50 milions d’euros

«Potenciar la connexió home-cavall». Aquest és l'objectiu del mestre Labari, segur que el treball d'improvisació amb els equins és una «excel·lent eina» per a l'actor. També ho creu Anglès, que ho compara amb les accions físiques de Stalivnasky o Grotovsky. «No ens hem d'acostar a l'animal com a caçadors, li hem de donar confiança amb la nostra gestualitat i actitud», demana l'expert. I Anglès ho porta al seu terreny. «Si a un actor el pressionem es pot trencar».

De mica en mica, el diàleg entre les dues tribus, la deHairi l'eqüestre, s'aguditza. El Polo, l'Estel i el Fado passen a ser un actor més i comparteixen jocs, improvisacions i cavalcades. «Es tracta d'entendre els seus senyals», diu Labari. En una closa, els actors juguen a futbol amb el Polo trotant al seu voltant. Ja és com un més de la companyia.