Les seves cançons fan olor de terra

Vaig conèixer el abuelo cap a l'any 1974. Me'l va presentar l'Ovidi Montllor, a qui tampoc oblidaré mai. Ell publicava el seu primer àlbum en una discogràfica catalana i l'Ovidi l'hi prologava. S'acostava la transició i els temps eren convulsos.

Les seves cançons fan olor de terra, són aspres, amargues, emotives, i a la pell hi porten l'ADN del lloc on va néixer. Cantava per la necessitat de dir alguna cosa, de traçar un fil d'afinitat amb la gent, mai el vaig veure cantar amb indiferència.

Era una bellíssima persona, et feia sentir bé al seu costat, et permetia ser tu. Era un home de seny, transversal en la seva mirada a les coses. Igual que Ovidi, Paco Ibáñez, Moustaki… Són músics atemporals que no s'han mogut dels seus principis.

Les cançons de Labordeta es mantenen intactes al pas del temps, brillen, no tremolen ni ara ni quan les va compondre; per això et fan viatjar a l'explicar un món que de tan petit és immens, que de tan pur és universal. Amb Jaume Sisa vam anar a visitar-lo a Saragossa i a l'AVE vam assajar la jota Sierra de luna: El Ebro guarda silencio al pasar por el Pilar/ la Virgen está dormida no la quiere despertar. Volíem arrencar-li un bon somriure. Vam entrar a la sala de casa seva i, sense previ avís, ¡li vam cantar la jota! Ens va mirar, s'havia emocionat, i molt seriós ens va dir: «Heu cantat bastant bé».

Ha sabut mirar la mort als ulls, l'ha afrontat amb humor: «A mi em mataran els premis i tants reconeixements, no la malaltia», deia amb rialles, però també, jo diria, amb agraïment.

Notícies relacionades

Al polític, al cantautor, a l'amic

El seu programa de TV va ser un dels millors

Et recordaré tal com tu volies i vas deixar escrit: Recuérdame como un verano ido/ como un pájaro herido/ como un hombre sin más.

P. D.: Abuelo, el rei d'Espanya va parlar de tu. Més Buñuel, impossible.