Fred i Son, com jugar a cuinetes

El pop és una malaltia altament contagiosa, ja que es transmet per via respiratòria. Que l'hi diguin a Xavi Rosés: veu un concert de The Lucksmiths o escolta Young Marble Giants i sent unes ganes terribles de compondre una cançó. Les del primer disc de Fred i Son, Diu que no sap què vol, estan infectades pels virus més dolços, àgils i sensibles del pop anglosaxó: Lloyd Cole, Prefab Sprout, Aztec Camera, The Go-Betweens. No, aquest ja no es cura.

A Rosés li surten les melodies amb molta facilitat. En especial, aquell tipus de melodies naturals que et fan pensar: «Això és facilíssim, jo també podria fer una cançó així». Les lletres no són el seu fort, o sigui que les fan Elisenda Daura (dona de Rosés i bateria) i Xesc Cabot (amic i baixista). Sí, Fred i Son és un grup amb matrimoni en la base; com Yo La Tengo. De fet, quan Xavi i Eli es van trobar els de Hoboken a l'últim Primavera Sound els van explicar que ells tenien un grup i que també estaven casats i els van regalar una de les primeres còpies del seu disc.

Notícies relacionades

Oasis, El Último de la Fila i la nostàlgia delegada

El Liceu Mar transformarà 32.000 metres quadrats del Port Vell i costarà 50 milions d’euros

El pop és tan essencial en la dieta diària de Fred i Son que van tocar en el banquet del seu propi casament. No es van ni treure els vestits de nuvis. I, a sobre, van interpretar Ban marriage, himne antimatrimoni dels canadencs The Hidden Cameras. Però mentre Xavi segueix per internet el dia a dia dels seus principals ídols pop, Eli utilitza la xarxa amb altres interessos: consultar blocs de receptes. S'ha enganxat tant a la cuina, en general, i a la rebosteria, en particular, que cada vegada els surten més i més lletres «de cuinetes».

Tot i que els amics ja coneixen les cançons de Diu que no sap què vol per la seva exitosa maqueta, demà presenten oficialment el disc. I avui, a més d'assajar, Eli està preparant unes galetes per a les 20 primeres persones que comprin el cedé.