Anna Maleras, que va introduir a Espanya el jazz i el contemporani en el ball, ofereix un taller a La Caldera

Parlar del taller d’Anna Maleras és parlar de l’origen de la dansa contemporània a Catalunya. Aquesta exballarina i professora en actiu als seus ben portats 69 anys va ser mestra d’aquella generació que va revolucionar la dansa a partir de la dècada dels anys 70. Marta Almirall, Montse Colomé, Cesc Gelabert, Ramon Oller i molts altres creadors van rebre consells d’aquesta decidida dona.

En el seu primer taller a Mallorca el 1976, va introduir el jazz i la dansa moderna a Espanya. Després de nou edicions, es va traslladar a Begur i el 81 va canviar de dates i el va celebrar a Sitges, aprofitant la Setmana Santa. A partir d’ahir i fins dissabte, és Barcelona qui l’acull. En concret, el centre La Caldera (Torrent d’en Vidalet, 43). I compta amb mestres de la talla de Stephane Boko, Jaime Jáuregui i Ramon Oller.

Obrir la ment

Pel seustagehan passat importants professors com el nord-americà Walter Nicks, que va fer la primera classe de jazz negre a Barcelona. «West side storyens va obrir la ment i hi havia moltes ganes d’aprendre», recorda. Maleras volia anar més enllà del ballet clàssic que practicava al Liceu amb la companyia del mestre Magriñà i de la resta de possibilitats que oferia la ciutat llavors: flamenc, dansa espanyola i escola bolera. «Em vaig cansar d’alternar el Liceu amb l’spanish show castanyetque fèiem: ballar des de jotes a sevillanes per als turistes amb la finalitat de subsistir».

Notícies relacionades

"Urdangarin està fort com un roure", segons el seu advocat

Rozalén: "Soc una tia alegre, però m’emprenya el que és injust"

Però avui dia la contemporània és el puntal i referent de la dansa a Catalunya. I en part gràcies a ella. «El mal és que ara hi ha qui es creu que ho sap tot i s’oblida que en la dansa has d’estudiar sempre». Quan Maleras va començar, tot es feia des de la il·lusió i les ganes. «Les subvencions no existien. El primer espectacle de dansa moderna i jazz que vam muntar al Romea va sortir a base de treballar de nit, després de les classes. I fins l’escriptor Luis Racionero va ser un dels alumnes. «Em demanava que el posés en les més avançades però com que temia que es fes mal li vaig recomanar fer claqué perquè es cansés», comenta enriolada.

Maleras diu que ha paït aquella febre pel jazz que va atraure fins a la seva porta lacrème de la crèmebarcelonina. I va saber aprofitar aquest èxit per ajudar nois «de famílies que no veien amb bons ulls la seva inclinació per la dansa o amb escassos recursos. Això passava molt llavors i, per desgràcia, encara passa», es lamenta.