Luis Miguel Guerra: «Sóc un obrer, un proletari de l'educació»

Escoltava tan atentament les històries que explicava la seva àvia materna, que avui, aquest llicenciat en Història, que fa uns 30 anys que es guanya la vida amb aquesta assignatura, es pregunta si la seva passió ja la duia a l'ADN o si la va modelar l'àvia quan li parlava d'Azaña o Largo Caballero. Avui és ell, Luis Miguel Guerra (Barcelona, 1963), qui explica i escriu històries que atrapen.

-¿Què el seduïa d'aquelles històries que li explicava la seva àvia?

-Em fascinaven les vivències que havia tingut. Els pares de la meva generació són tots fills de la guerra, i a mi aquell període, més la República que la guerra civil, m'encanta, potser per aquesta connexió amb el que m'explicaven de petit. Era l'avantatge de no tenir televisió. T'entretenien amb aquells relats.

-I va començar a llegir llibres d'Història.

-Sí. I hi va haver especialment una cosa que em va seduir de manera especial: la sèrie Jo, Claudi. Em va impactar un munt la manera d'explicar la història de Roma. Sobretot em fascina conèixer la història a través de detalls de la gent que normalment no protagonitza els llibres d'història. Gràcies a la recreació que permet la novel·la històrica, sempre fidel al rigor del passat, es pot accedir a la història de manera més amena. Als alumnes els queden sempre les anècdotes de la quotidianitat de persones normals. La Història no pertany als reis, sinó que també és de totes les persones anònimes que van viure cada època.

-Però el relat històric el construeixen persones determinades.

-La Història sempre l'han escrit els vencedors, i homes. Jo faig amb els meus alumnes un exercici. Els poso, subtitulat, el vídeo de cinc minuts del discurs de Hitler al guanyar el poder. Un cop comença, s'hi queden atrapats. En Història, com més directes a la font anem, millor. Així cada un es pot formar una opinió. Jo miro de donar-los eines per ser crítics.

-¿Què els acostuma a dir als seus alumnes el primer dia de classe?

-Són de Batxillerat. I el primer dia sempre els pregunto: ¿D'on veniu? I els ensenyo que els clàssics llibres d'història recollirien que ells són alumnes que el curs passat van fer primer de Batxillerat. Però, llavors, li dic a qualsevol d'ells: Digue'm coses que et van passar durant aquell curs. Amb algun profe, amb els companys, amb la família... Amb aquest exercici intento mostrar-los com el traç que s'imprimeix de la Història en els llibres esborra les individualitats.

-Vostè és autor de La peste negra, La ruta perdida, El nieto de los Rojos i d'Annual, que va publicar Edhasa a l'abril. ¿Treballa algun d'aquests llibres amb els seus alumnes de l'IES Santapau Pifma?

-No específicament, però sé que molts llegeixen La peste negra. Després al Facebook ho comenten.

-Vostè treballa i viu al districte amb menys història de Barcelona, el més nou. ¿Quina història està escrivint Nou Barris?

-Doncs la de la gent treballadora que malgrat la que està caient és optimista i té molts principis. Aquí la qüestió social no s'ensorra, per molta crisi que hi hagi. Jo em sento orgullós del 90% d'aprovats de la meva gent. Sóc un obrer, un proletari de l'educació i educo fills de proletaris. Em sento feliç per contribuir a fer que nois i noies d'aquest humil districte entrin a la universitat. El rendiment no té res a veure amb l'origen.

Notícies relacionades

«El circ de l'Ateneu treballa el desenvolupament de les persones»

Can Masdeu, la leproseria ocupada

-¿Què el satisfà més de l'ofici?

-Si amb episodis de la història que són exemples ètics, socials i ideològics de la vida, els meus alumnes acaben el curs sent millors persones, em dono per satisfet.