"Nou Barris és un districte humil, sí, però és el nostre"

«Ei Freeman! Com va?» és la salutació habitual per a Pepe Mediavilla (Barcelona, 1940), el veí de la Guineueta que ha donat veu a Morgan Freeman en més de 80 pel·lícules i documentals. Sobretot a la cafeteria on l'actor acostuma a esmorzar, La Tardor (Alsàcia, 16), la veu de Freeman (en castellà i català) protagonitza moltes converses amb els seus veïns i amb la plantilla de la Guàrdia Urbana, ubicada a la seu del districte de Nou Barris, molt a prop de la mateixa cafeteria que també els agents freqüenten.

Fins i tot qui encara no el coneix personalment, se li acosta a interrogar-lo a l'identificar la familiaritat del seu timbre i to de gravíssima veu. Durant l'entrevista que va precedir la passejada pels seus llocs més quotidians, va ser un director de cine qui se li va acostar a demanar-li el contacte per proposar-li un doblatge. «Això és un continu. Sobretot amb els més friquis de la trilogia d'El Senyor dels Anells o de Star Treck (on Mediavilla dóna veu al personatge de Spock). Quan senten la meva veu és terrible com vénen a preguntar: ¿Vostè no és...?», explica el veí de la Guineueta.

«L'èxit m'està arribant ara. I a mi m'encanta donar a conèixer la meva professió. El doblatge i la meva família han sigut, i són, les principals il·lusions en la meva vida», confessa Mediavilla, pare de dues noies i un noi, dos d'ells també professionals del doblatge -la Núria és la veu d'Angelina Jolie, entre la d'altres actrius, i José Luis va debutar donant veu a Elliot, a la pel·lícula E.T.

El futur era allà

Pepe Mediavilla va néixer al Raval barceloní. Hi va viure fins que es va casar, el 1965, i fa 39 anys que resideix a Nou Barris. «Buscàvem un pis per comprar i vam venir a la Guineueta, un dia passejant, i davant del mercat vam veure un edifici nou. I jo, davant d'aquelles vivendes, vaig veure el futur a Nou Barris i, amb tots els sacrificis del món, vam comprar el pis», recorda l'actor, que va estudiar a l'Institut del Teatre i va treballar a la ràdio (a Radio España, com a actor de teatre radiofònic. «Teníem tres fills petits i vam valorar molt que hi havia escoles a pocs minuts a peu des d'allà i el mercat just davant de la porta», argumenta Mediavilla. «Era l'any 75 i al manicomi -antic Institut Mental de la Santa Creu-, que començava i s'acabava també davant de la nostra nova casa, encara hi havia malalts», afegeix.

La remodelació del districte, especialment a la Guineueta, li encanta a Mediavilla. «És preciós tot el que han fet. Al Parc Central de Nou Barris, quan vénen els meus néts (en té set) anem a jugar als gronxadors i a passejar, i a mi també m'agrada anar-hi a seure i llegir el diari», diu. En uns 50 metres quadrats té tot el que necessita en la seva vida diària. «Farmàcia, llibreria (Lolita), el mercat, el CAP, la perruqueria, el quiosc -el de premsa i el de l'ONCE-, la floristeria...», detalla Mediavilla. «Nou Barris és un districte humil, sí, però és el nostre. I jo estic molt a gust vivint aquí».

El carisma de Freeman

Notícies relacionades

«El circ de l'Ateneu treballa el desenvolupament de les persones»

Can Masdeu, la leproseria ocupada

En els pròxims dos mesos, l'actor doblarà dos nous films de l'actor nord-americà Morgan Freeman (Mem­phis, 1937), Oscar el 2005 al millor actor de repartiment a Million Dollar Baby. Mediavilla es porta tres anys amb Freeman, a qui no coneix personalment. «És clar que m'agradaria veure'l, però ja em conformo a ser la seva veu en castellà», declara Mediavilla. «Freeman és un ídol per a mi, encara no he trobat ningú que parli malament d'ell. Per això també l'estimo tant. És fotogènic, molt senyor i té aquest do de fer-se estimar per la càmera. Mai és protagonista, però capta l'atenció del públic. Té un no sé què que el fa gran. I la seva manera de parlar em va perfecta. Em sento privilegiat d'haver doblat personatges carismàtics com ell i Gandalf, que sempre he fet i amb els dos únics que segueixo, als meus 74 anys», explica Mediavilla.

Després de més de 2.600 doblatges (47 pàgines d'historial a www.eldoblaje.com avalen ara les seves conferències sobre el doblatge), aquest actor segueix treballant amb les seves cordes vocals setmanalment recitant poemes. «Cada dilluns i divendres penjo una poesia, ara de Tolkien, a Youtube. Trigo una setmana a agafar-li el to. M'entusiasma recitar. Ho vaig aprendre a fer als 13 anys, al teatre Calderón, preciós, que estava a Rambla de Catalunya amb Diputació. Allà em va entrar el verí del teatre», expressa l'actor, que va treballar a les companyies de Núria Espert i Alejandro Ulloa, entre altres. «Vaig compaginar teatre, doblatge, ràdio i poesia amb moltes feines com venedor d'assegurances, o, fins i tot, repartidor de pastissos», afegeix.