Emilia García: «A Vallbona ens ajudem mútuament»

Emilia García va néixer a Chantada, un petit poble de Lugo, el 1954. De nena, amb tot just 5 anys, va arribar a Barcelona i ja en fa 37 que viu al barri de Vallbona, d'uns 1.300 habitants i situat on acaba o comença la ciutat. «És un barri molt familiar, com un poble —diu—. En part em recorda Galícia».

-La seva trajectòria en el món associatiu és llarga.

-Sí. Vaig començar fa uns 20 anys. Primer vaig estar a l'Associació de Veïns de Vallbona, però el 2007 ens vam escindir i un grup de veïns vam crear l'Associació de Veïns de Vallbona-Rec Comtal.

-¿Com van ser aquells primers temps?

-Vaig començar gràcies a un veí del barri que ja va morir, Cirilo Poblador, un històric militant de la lluita de barris. Va ser el meu mestre. Era l'any 96 i els veïns de Vallbona demanàvem vivendes. ¡Aquí no hi havia res! Així que vam fer una ocupació d'uns pisos que ens havien promès. I els vam aconseguir. Són al carrer del Torrent de Tapioles.

-Explicava que fa set anys van crear la nova associació de veïns.

-Sí, per malentesos amb l'anterior. Jo sóc la presidenta de la nova, la de Vallbona-Rec Comtal, però la vam crear entre diverses persones. ¡Vull que ho escriguis! L'important és tot l'equip que hi ha al darrere, la gent que hi col·labora, com el veí Antonio Gómez, el Carbonero.

-¿I què ha aconseguit l'associació de veïns?

-Acabem d'aconseguir que es posi gespa al camp de futbol del Racing de Vallbona, una cosa que hem demanat durant 10 anys. Hem aconseguit que el bus pugi a la part alta del barri, que es faci l'aparcament al davant del camp de futbol, el parc davant del col·legi Ciutat Comtal...

-Vostè ha estat gairebé tota la vida aquí.

-Sí, 55 anys a Barcelona i 37 a Vallbona. M'agrada molt perquè hi ha una gent magnífica que s'ajuda i que es recolza mútuament. Tot el que fem no seria possible sense la feina d'altres entitats, com el col·legi, amb una directora, un professorat i un AMPA fantàstics. I l'equip de futbol, l'Associació de Gent Gran...

-¿Què li aporta la vida associativa?

-Satisfacció. Dissabte farem el Carnaval i, per mi, poder donar a un nen un berenar és com guanyar la loteria. L'altre dia, per exemple, vam evitar el desnonament d'un veí.

-¿Té temps per a tot?

-El temps el trec del meu descans, perquè jo treballo tot el dia a la meva empresa, Desguaces García. Però m'agrada molt participar-hi i em sento molt estimada pel barri. Només necessitem que el districte s'impliqui en determinades coses.

-Perquè Vallbona necessita millorar.

-Sí. La setmana passada vam tenir un Consell de Barri i vam demanar que es faci el camí del canal Rec Comtal, que porta a Montcada i on compren tots els veïns de Vallbona, ja que aquí només hi ha un forn. Que es posin les tanques de les vies del tren, que s'asfalti el carrer del Torrent Tapioles, que es rehabiliti el mobiliari urbà, que es retirin els munts de terra dels carrers...

-¿I quina és la principal demanda?

-Que es faci la guarderia al col·legi. Té espai de sobres perquè hi ha aules buides. Tenim 83 nens de 0 a 3 anys i si se'n van a una guarderia de fora, després es quedaran allà. Volem potenciar el col·legi públic Ciutat Comtal.

Notícies relacionades

«El circ de l'Ateneu treballa el desenvolupament de les persones»

Can Masdeu, la leproseria ocupada

-Ni tan sols tenen un centre propi.

-No. Fem les reunions al casal del districte (D'Oristà, 8), el nostre centre d'activitats. Però demanem un casal propi a la Granja del Ritz, una antiga masia històrica.