Daniel Cros abandona la melancolia a 'No más canciones tristes'

Daniel Cros llança un missatge d'optimisme en el seu nou treball discogràfic, 'No más canciones tristes'. El disc, d'estil folk amb influències llatinoamericanes, el presenta a Centre Artesà Tradicionàrius (CAT), en el marc de Barnasants, aquest dijous."Tenia ganes de dir adéu a la melancolia, d'oferir peces plenes de llum", explica Cros, cantautor barceloní de 50 anys. El músic es va reconvertir en trobador fa anys després de deixar enrere el seu vessant rocker a Brighton 64 per emprendre la seva carrera en solitari. "Encara que és un disc alegre, he de reconèixer que se m'ha colat algun tema tristoi. No obstant, està totalment justificat: reivindico el dret a la contradicció".

Se sent a gust com a cantautor, lliure per navegar per estils diversos que sovint conflueixen a Amèrica, un continent ric que coneix bé. Diversos intèrprets de l'altre costat de l'Atlàntic col·laboren en el seu nou disc. En el bolero que dóna títol a l'àlbum hi participa el colombià Alejo García, de qui inclou 'Que venís, que te vas', en què Cros canta en català i García en el seu idioma.

A 'Jamás me curaré', una ranxera moderna amb aire de clàssic, Cros uneix la seva veu a la mexicana Zaira Franco, de timbre greu. Res a veure amb la tonalitat fosca amb el color de la compositora i cantant brasilera Sylvia Patricia, amb qui Cros broda una versió de l'artista, 'Meus olhos', pura bossa nova. 

El porteny Pablo Grinot completa el pòquer de col·laboradors del disc amb 'Suéltame pasado', un tema seu inspirat en una frase extreta d'un espectacle de Les Luthiers, famós grup de músics i humoristes argentins.

SO AUSTER

"És un disc bastant auster en l'aspecte musical. Està concebut per cantar al voltant del foc amb la guitarra. La idea em va venir arran d'un concert impressionant que vaig fer amb Alejo García i un altre músic enmig d'un bosc. Van venir un centenar de persones guiades per les torxes que il·luminaven el camí. Va ser una experiència meravellosa", recorda Cros. Ell i la seva guitarra són suficients per defensar el seu nou treball com va demostrar a l'interpretar 'Jamás me curaré' a Música Directa d'El Periódico de CatalunyaMúsica Directad'El Periódico de Catalunya.   

Més enllà de la seva carrera com a intèrpret i compositor, Cros també és productor musical. Pel seu estudi de gravació Rosazul de Poblenou hi han passat tota classe d'artistes: Paco Ibáñez, Omara Portuondo, Miguel Poveda, Ibrahim Ferrer… "Treballo amb artistes coneguts però també amb altres que estan per descobrir, cosa que m'encanta. Estar en contacte amb altres músics és una alenada d'aire fresc que evita que tot giri només sobre mi".

"SITUACIÓ DRAMÀTICA" DE LA CULTURA 

Notícies relacionades

Callar per cridar més alt

'Dios es mujer y se llama Petrunya': desafiar el masclisme

Però reconeix que la cultura a Espanya ha anat a menys. "Fa anys els artistes van lluitar per tenir un nivell d'ingressos digne mitjançant els seus caixets. Tot això s'ha destruït. La situació és dramàtica, però un artista internament no pot deixar mai de ser el que és". Segons la seva opinió, el pitjor de la situació actual és la poca consciència que la gent té sobre el valor de la cultura. "Si un lampista fa una feina, la cobra. En el cas de l'artista ja no és així. La gent qüestiona que hagi de cobrar. Això s'uneix al desinterès de la política per la nostra feina. I ja s'ha dit per activa i per passiva el mal que provoca l'IVA al 21%". Prefereix no parlar més del tema per no deprimir-se. 

I per animar-se recorda que 'No más canciones tristes', el bolero que dóna títol al seu nou àlbum, integra un recopilatori que ha editat Amnistia Internacional en què també participen Jordi Savall, Lluís Llach, Amancio Prada i Lídia Pujol, entre altres.