Maqueta en directe

A Jairo Perera (Santa Coloma de Gramenet, 1975), ànima de Muchachito Bombo Infierno, li encanta el contacte amb el públic. A part de crear cançons, per a ell no hi ha res com presentar-les en directe i no necessàriament acabades i polides. Aquesta nit torna a Apolo en solitari per esbossar el que serà el seu nou disc, que gravarà amb banda més endavant. És el primer dels concerts d'una gira, La maqueta, que utilitza com a test de qualitat de l'àlbum, que, si tot va bé, veurà la llum a la primavera. «Encara que tinc tot el disc encaminat, em venia de gust presentar les cançons quan encara estan vives, en plena evolució. De com les tinc ara a la maqueta a com seran potser poden passar moltes coses. Potser no tindran res a veure ni amb el to, el ritme, el temps i a vegades fins i tot ni amb la lletra», adverteix amb ganes de retrobar-se amb el públic a través d'un energètic còctel de rumba, swing, rock i funk.

Aquest diumenge tornarà a l'Apolo en horari familiar, a les 12 del migdia. «Els nens són els més agraïts i sincers. És una llàstima que no els deixin entrar en els concerts de nit. Abans, quan la gent fumava, era comprensible, ara ja no. ¡Ni que anessin a un lloc de perdició!»

Abans de llançar Vamos que nos vamos (2005), sorprenent disc de debut, també es va afartar de tocar per bars i recintes diversos, Apolo entre ells. Però en aquesta ocasió sortirà a escena vestit amb un davantal de treballar perquè el públic el vegi com si estigués al seu local, en plena feina, provant sons amb diversos artefactes. «És com si em veiessin gravar una maqueta del nou disc, amb milers de trastos bojos que van sonant i van fent soroll». Entre ells n'hi figuraran dos que es va emportar a EL PERIÓDICO, on va interpretar Sin sentido, una de les seves cançons noves. «Encara que em vaig prometre molt seriosament que no faria més cançons d'amor, en aquest disc n'hi han caigut unes quantes. Sin sentido n'és una», comenta. «Sóc un tio rar: estic més a prop de la música alternativa però canto cançons d'amor com Julio Iglesias», afegeix amb el seu innat sentit de l'humor.

I gairebé parafrasejant el seu admirat Kiko Veneno diu que li agrada molt cantar a això del carinyo en el sentit més ampli. «Més enllà de l'amor entre home i dona, he fet cançons d'amor a un bar o a un amic a qui trobo a faltar». Aquesta vegada les cançons li han quedat diferents. «Són una mica més serioses perquè no puc evitar la realitat que ens envolta. Però, com que m'encanta fer de clown, en el concert hi haurà molta conya, com sempre».

Buscar finançament

A EL PERIÓDICO aquest home orquestra, o «músic de granja», com ell es qualifica, es va acompanyar de dues plataformes, una de fusta que percudia amb una sabata de claqué, i una altra de plàstic sobre una base de goma espuma que tocava amb l'altre peu mentre feia el mateix amb la guitarra i cantava. El mateix farà a Apolo, però amb molts més artefactes, ja que en la gira va amb una bateria que acciona amb els peus, dos bombos, quatre caixes, deu pedals, dos amplificadors, un teclat i un casset.

A més de posar a prova les noves melodies, la gira servirà per buscar finançament. El micromecenatge és vital per a aquest artista autogestionat. «No puc dir quants diners necessito. M'agrada pagar bé als que treballen amb mi, i en aquest disc hi haurà tant vells amics com amics nous».

Notícies relacionades

Callar per cridar més alt

'Dios es mujer y se llama Petrunya': desafiar el masclisme

Vegeu l'acústic de 'Sin sentido' amb el mòbil o

a e-periodico.cat