El Pep Sala més poètic

Pep Sala volia titular el seu nou disc 'El difícil art de viure', com una de les seves noves cançons, tan introspectives com poètiques. Però el van convèncer per buscar un nom no tan profund, per no insistir en la línia dels dos treballs anteriors: 'Anatomia de la relativitat' i 'Manual teòric i pràctic sobre el pas del temps'. Al final, la compressió del títol ha estat tan radical que ha quedat reduït a les inicials del seu nom i cognom, PS. Un àlbum que neix directament en edició de luxe, amb cinc 'bonus tracks'. I que al comprar-lo adquireixes també una entrada per a la seva presentació estrena, aquesta nit a Luz de Gas.

«Les multinacionals ho fan al revés, treuen un disc i al cap d’un mes n’editen una edició especial perquè els fans el tornin a comprar. La meva filosofia és una altra. Tinc molt clar que els dec molt i els necessito --aclareix--. Jo ho equiparo al fet de parlar per telèfon: si no hi ha ningú a l’altre costat, fas el gilipolles».

'L'onze de setembre', actualitzat

Amb aquesta partida, de 500 exemplars, els complimenta amb una versió actualitzada del tema 'L’onze de setembre' de Sau que va escriure «quan Aznar va guanyar per primera vegada les eleccions». Sala el va recuperar per encàrrec de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC). Com l’original, comença recordant la Diada del 1977. I prossegueix amb les posteriors manifestacions (Via Catalana inclosa), assegurant que «estem preparats per poder-nos alliberar». Tot, amb l’inspirat saxo de Joan Fortuny (Elèctrica Dharma) fent-li costat.

Dels altres temes extres, tres son en anglès i van formar part de la banda sonora de 'Panzer Chocolate' (amb Geraldine Chaplin en el repartiment). I el quart és la balada 'Miro els teus ulls'. «Quan vaig acabar l’últim àlbum, fa cinc anys, vaig tenir la sensació d’haver acabat una etapa i que havia de fer alguna cosa diferent. Vaig fer la gira de presentació de 25 anys de Sau i vaig col·laborar en el musical 'Boig per tu'. I volia una banda nova, mantenint els imprescindibles: Ramon Altamir, Josep Lluís Pérez... ¡Volia un disc diferent!» .

El que va fer va ser treballar «d’una altra manera». Es va tancar amb l’enginyer de so Joan Antonell a l’estudi, mig any, i ell mateix va gravar absolutament tots els instruments: pianos, guitarra, bateria... Per això quan diu que és el seu «disc més personal» ningú replica. I després, amb aquest material gravat, se’n va anar als músics i els va dir: «Ara fes-ho tu, aportant-hi alguna cosa nova».

Arranjaments acurats

'PS' és un àlbum d’arranjaments acurats i lletres sentides. Amb missatge. A 'Com un vell partisà', es lamenta de «com ens hem venut a la societat del benestar». «Hi ha una estrofa que ho defineix tot: ‘Val més morir en combat que viure vençut'. S’ha de viure la vida, és preferible no tenir res i ser feliç; ser coherent amb tu mateix, i no renunciar a ideals tan imprescindibles com el respecte i la dignitat a un mateix i als altres» .

Sala demana el final d’aquesta actitud acomodatícia. «Espanya és un femer de corrupció i ¡quanta gent calla! --es lamenta-- . I el mateix passa a Catalunya. Encara que nosaltres tenim una opció: anar-nos-en, la independència. I Espanya no pot».

Notícies relacionades

Callar per cridar més alt

'Dios es mujer y se llama Petrunya': desafiar el masclisme

A 'El difícil art de viure', reflexiona sobre «com costa fer-se gran». «No pots quedar-te assegut veient 'Sálvame'. Mantén l’esperit inquiet. Lluita per la poesia. Aprèn a viure més i millor», incita. «I en el món de la música, igual: no has de triomfar per justificar el que fas».

Quan va compondre 'Boig per tu', que va ser el quart single , Shakira [que la va col·locar al cim d’iTunes] ni havia nascut. Sonar a les radiofórmules mai va ser l’objectiu».