Marcel Cranc, viratge inspirador

En set anys, el cantautor mallorquí Marcel Cranc suma cinc discos. L'últim suposa el seu debut en castellà: 'Despertar''. Un pop electrònic «menys sintètic», explica, i un àlbum «més orgànic», que firma un artista de formació clàssica (ha arribat a estrenar obres al Reina Sofía de Madrid). Demà el presenta a Bikini, dins del Guitar Festival BCN, compartint cartell amb dos artistes del seu segell Music Bus: Caïm Riba i Inspira.

El cantant volia comprovar si l'ús d'«una nova tímbrica» l'impulsava a «explorar nous territoris» Aclariment: segueix sent un autor romàntic i passional.

«Passar-me al castellà m'ho vaig plantejar en ple concert a Luz de Gas -recorda-. Després de diverses cançons vaig pensar que m'estava repetint. Quatre discos parlant sobre l'amor ¡i de la mateixa forma! Així que enmig d'un tema vaig deixar anar: 'Merda, és el tercer cop que dic t'estimo en una lletra'. Vaig pensar que l'única manera de canviar la dinàmica era canviar d'idioma». 

En les seves ànsies per «trobar noves perspectives i formes d'expressió», s'ha vist parlant de temes com 'La mediocritat' i fins i tot de les MILF ('Mom I'd like to fuck', és a dir, 'mares que em follaria'). Una peça que va escriure «després de veure una d'aquestes MILF» en una festa d'aniversari de la seva filla petita a la piscina pública de Mallorca.

Introspectiu

Notícies relacionades

Callar per cridar més alt

'Dios es mujer y se llama Petrunya': desafiar el masclisme

El músic assegura que està «molt content» amb aquest viratge lingüístic. Té la sensació que ha trobat el seu lloc i constata el que sempre ha defensat: «La música cura». 'Despertar' és el seu disc més introspectiu. «Per ser honest has de parlar més de tu, les teves vivències, sentiments. Has d'implicar-te i no mostrar al públic una vida que no vius».

 Miquel Vicensastre (el seu nom real) relata que va saber que volia ser músic als 4 anys, quan va veure per la tele «en blanc i negre» 'Live at Pompeii' de Pink Floyd amb el seu oncle, «un hippy melenes». «Em va dir: no l'escoltis amb les orelles, fes-ho amb els ulls, la boca, el nas». Nou aclariment: procedeix d'un «ambient folklòric» i els seus pares i oncles, «pagesos i pastors», agafaven els estris els caps de setmana per anar a tocar. «No he dubtat mai que em dedicaria a això».