¿Com afectarà Catalunya la guerra comercial?: 1.000 milions d’euros en vendes, menys contractacions i vi i oli més barats

Les empreses catalanes deixaran de vendre l’equivalent a 1.050 milions d’euros a causa de la guerra comercial iniciada per Donald Trump. Així ho estima la Cambra de Comerç de Barcelona en un informe publicat aquest dimarts, en què l’organisme ha rebaixat tres dècimes les seves previsions de creixement per a aquest any i alerta d’un impacte asimètric. A certs sectors els afectarà molt, com les empreses vinícoles i productores d’oli, que fins i tot podrien arribar a abaixar preus per als seus productes venuts a Catalunya; mentre que d’altres pràcticament no ho notaran.

«L’impacte, en el dia d’avui i amb la informació que tenim, serà moderat, però rellevant», ha resumit el cap del gabinet econòmic de la Cambra, Joan Ramon Rovira. La incertesa és màxima i des de l’organisme adverteixen que tota estimació estarà subjecta, amb total probabilitat, canvis. Però, per encàrrec del president de la Generalitat, Salvador Illa, han esbossat un primer quadro d’impacte de la guerra aranzelària.

Aquesta tindrà un mix d’efectes directes i indirectes, que en primera instància no seran de gran pes que té el mercat nord-americà per a les companyies catalanes. Els EUA representen el 4,3% del total de vendes que Catalunya envia a l’exterior i un 1,4% del PIB, mentre hi ha un total de 3.261 empreses considerades com a exportadores regulars.

El terratrèmol activat per Trump ha provocat que la Cambra revisi a la baixa les seves previsions de creixement. Abans de conèixer la seva guerra comercial, l’organisme revisaria a l’alça les seves previsions de creixement econòmic per a Catalunya, del 2,7% al 3% per a aquest any. Després de plantar-se davant dels mitjans l’inquilí de la Casa Blanca amb la seva pissarra d’aranzels, l’entitat presidida per Josep Santacreu ha decidit congelar en aquest 2,7% la previsió.

Per al 2026 les seves estimacions són del 2,4%, molt per sobre de la mitjana de la UE. «L’economia catalana mostra una resiliència notable i ho diem en un moment de més incertesa que mai. La dinàmica, malgrat tot, és molt bona i ens agafa en un moment millor que el viuen altres economies», ha valorat Santacreu.

Menys contractacions, segueixen les pujades salarials

De la mateixa manera que la Cambra congela la seva revisió a l’alça també apunta que algunes empreses congelaran les seves previsions de noves contractacions. La guerra aranzelària, de moment, no destruirà ocupació, però sí que pot frenar noves incorporacions i provocarà que l’ocupació es desacceleri.

Pel que fa al salari, segons apunta el cap del gabinet d’estudis econòmics de l’organisme, «no hi hauria d’haver un impacte general», és a dir, les empreses no haurien de congelar o posposar pujades salarials per aquest element d’incertesa, si bé sí que reconeix que «no és descartable que en determinats subsectors i territoris pugui tenir un impacte». Amb data de 31 de març, patronals i sindicats estan pactant pujades salarials per a aquest any del 3,2%.

Vi i oli, més barats

Barcelona patirà pels seus perfums, Tarragona per la química i l’oli, Girona per la carn i Lleida per l’oli. Cada territori notarà les repercussions a la seva manera i és per això que des de la Cambra han reclamat intervencions quirúrgiques i ajudes molt calibrades a les administracions.

Notícies relacionades

Confirmat pel Banc d’Espanya: aquests són els motius pels quals poden bloquejar-te el compte

Ni Lidl ni Carrefour: aquest és el supermercat 'low cost' que arrasa a Espanya

L’efecte final de la guerra comercial és, en el dia d’avui, difícil de calibrar en tota la seva magnitud, segons han insistit des de la Cambra, però podria arribar a tenir també alguns efectes fins i tot positius per a la ciutadania. Després d’un parell d’anys d’intensos increments del preu de l’oli, aquest podria baixar a Catalunya a causa dels aranzels. Les empreses catalanes del gremi exporten cada any 138 milions d’euros en oli als Estats Units i ara, després dels aranzels, podrien recol·locar part de les seves produccions en sòl autòcton, empenyent a la baixa el seu preu.

Una cosa semblant podria passar amb el vi, segons insisteixen des de la Cambra, per a qui el mercat nord-americà és clau. És la primera destinació en nombre d’exportacions i cada any se’n van cap allà 78 milions d’euros en ampolles.