Rimes amb substància

Projecte Mut segueix reivindicant els poetes (sobretot els de la seva illa, Eivissa, i les seves veïnes del Mediterrani). A ritme de pop-folk, amb un so guitarrer, adornat amb la flauta típica de les Pitiüses i el violí. I fins i tot amb un ukelele i un acordió que han après a tocar. Però ara sorprenen amb unes lletres «més punkis», reconeix el cantant David Serra, quan se'ls esmenta títols com No t'estim i Que mos donin! Cançons que inclouen en el seu tercer treball, Col·lecció de satèl·lits, que aquesta nit presentaran a la sala Bikini.

La banda no cessa de sumar adeptes i la seva popularitat va merescudament in crescendo. TV-3 ha escollit el tema En voler (del seu primer àlbum) per anunciar el cicle Cinema de tardor. La seva actuació al Concert per la Llibertat els va donar un bon reconeixement (van brodar la seva interpretació de Jo tenc una enamorada).«La invitació ens va venir directament de Gerard Quintana, al qual estem molt agraïts», explica el vocalista. De fet, Quintana (que també viu a Eivissa) participa en l'últim tall del seu compacte, Com voleu germans que canti, una cançó popular que ja van gravar el 2011 per a un projecte paral·lel (Ressonadors). I aquesta nit Quintana pujarà a l'escenari per acompanyar-los.

I encara hi ha més estímuls. Dimarts que ve sabran si han guanyat el premi Miquel Martí i Pol -Lluís Llach els va trucar per explicar-los que havien quedat finalistes-, gràcies a la cançó L'hort L'hort(la que escullen per tocar en acústic per a EL PERIÓDICO). Una peça «del poeta més conegut d'Eivissa, Marià Villangómez, en l'any del seu centenari», en què mostren el seu vessant més rural. El primer que s'escolta són ocellets i el mugit d'una vedella. És la primera peça del compacte.

Després apareixen El món rodó, una adaptació de la cançó original de Joan Pau Giné, i la satírica Que mos donin!. Una lletra de la seva autoria en què retraten «com l'illa a l'estiu es converteix en un parc temàtic de festa i alcohol. I d'això per desgràcia s'encarreguen que així sigui els polítics i empresaris -es lamenta Serra-. No ens agrada que es violenti Eivissa d'aquesta manera. I ho denunciem en clau d'humor».

Per suavitzar el to, o a manera complementària, la següent pista és en canvi «una declaració d'amor» a la seva terra, a través dels versos d'Illa, de l'escriptor eivissenc Ben Clark. «La idea és precisament que estiguessin juntes, perquè són dues realitats que conviuen», aclareix el guitarrista i productor Joan Barbé.

Sexe en vertical

Més poemes: Camí (de Jordi Marí), una reflexió sobre l'autoconeixement. I la profunda Vertical, musicada a partir d'uns versos de l'escriptora de Formentera Maria Teresa Ferrer, «que parla de la igualtat de sexes, sempre en vertical i en paral·lel», emfatitza Serra. «D'igual a igual», reafirma Barbé.

Notícies relacionades

Callar per cridar més alt

'Dios es mujer y se llama Petrunya': desafiar el masclisme

L'univers de Col·lecció de satèl·lits compta també amb algunes versions: la instrumental Mirirlou, tema popular grec que va internacionalitzar el guitarrista Dick Dale (i que Tarantino va incloure en la pel·lícula Pulp Fiction). «El Joan li ha donat un toc molt personal», aclareix el cantant. I Bruixes, peça que toquen des dels seus inicis. «Una adaptació de l'original World Freak show de Levellers».

La galàxia Mut s'expandeix.