Kakkmaddafakka, positivisme efervescent

Ni el nom (tan cacofònic) ni la seva proposta (tan desinhibida) passen desapercebuts. Però per a qui encara no conegui de què va Kakkmaddafakka, aquí teniu els seus trets característics segons un dels seus líders, el cantant Axel Vindenes: "El nostre amor per la música, el fet de ser antipretensiosos; professionals, el passar la part trista de la vida pel filtre de la música per convertir-la en una cosa alegre. I el fugir de les etiquetes, no volem estar en una gàbia". El grup noruec va actuar ahir a la nit a la sala Music Hall, va esgotar les entrades i aquesta nit repeteix. Presenta el seu nou disc, 'Six months is a long time'.

Un títol amb força, agafat de la seva nova cançó estrella (la que interpreta en acústic per a EL PERIÓDICO). "Young era el seu nom inicial, però una vegada acabat vam veure que havíem trigat sis mesos a gravar-lo, en comptes de la setmana prevista, i ens va agradar com a títol. Encara que després vam comprovar que havíem parafrasejat als Smiths de forma inconscient", relata el seu germà Pål Vindenes (violoncel i veus). "És el nostre àlbum més profund i es mereixia un nom una mica més complex. A més, és la frase més important de la pel·lícula 'Manhattan' de Woody Allen. Eren massa coincidències. Ni els científics podrien explicar-les. Bé, potser Stephen Hawking sí", riu Axel.

Vincles amb Barcelona

La peça, que és també el seu primer senzill, va amb un videoclip rodat a Barcelona i per una realitzadora barcelonina, Lyona, amb qui ja havien treballat (en el tema 'Restless'). "És una directora increïble. I així vam tenir l'oportunitat de tornar a gravar en una de les nostres ciutats favorites –explica el vocalista, després d'assegurar que fins i tot estan buscant un pis aquí–. Les nostres músiques són felices però algunes de les nostres lletres són melancòliques. I Lyona sap com transmetre aquests sentiments".

Una altra cançó (i vídeo, protagonitzat aquest per l'actor Michael Cera) és 'Bill Clinton', de l'anterior treball ('Hest', 2011). "Clinton és una espècie de sant. Tenia un poder diví. Quan volia ser president, va tocar el saxo per agafar vots, fumava puros... i sempre amb un somriure –descriu Axel–. Quan ell va governar, els Estats Units eren 'cool'. ¿I com és Noruega? "'Cold' [freda]", respon sense titubejos.

Notícies relacionades

Callar per cridar més alt

'Dios es mujer y se llama Petrunya': desafiar el masclisme

De Noruega, i fins i tot de la seva mateixa ciutat, Bergen, són el duo King of Convenience, formació amb la qual van compartir cartell en la primera edició del festival Bona nit, Barcelona. I la connexió amb la qual va més enllà. Erlend Øye (la meitat del tàndem) és el padrí i productor del grup. "El vam conèixer el 2008. I ens va ensenyar com treballar. Abans escrivíém les cançons i les lletres ens eren bastant igual. Ens guiàvem pel so. Però ara ens les treballem més", relata Pål.

L'any que ve Kakkmaddafakka complirà deu anys. Asseguren que l'èxit "és fer petits passos". "Som humils en la nostra manera de fer les coses. I creiem que si la gent actués com nosaltres, el món seria millor", sosté el cantant. "Però som humils, ¿eh?", li replica amb sorna Stian Saevig (baix i cors).