Records entre tecles

El pianista, músic i compositor andorràJordi Barcelódebutarà aquest vespre a Barcelona. Concretament, a la salaMompou de la SGAE(a les set), amb el disc instrumental'La grandalla'."Una explosió de sentiments i paisatges, amb composicions que amaguen una història de la meva vida", explica. Bé, en realitat, d'amagar, res: al llibret cadascun dels 11 títols va acompanyat d'un relat que descobreix què el va inspirar.

Jordi Barceló es va fer com a músic mentre solcava els mars. Va començar com a nen prodigi en creuers transoceànics ("em passava nou mesos sense trepitjar terra", recorda) i, amb només 20 anys, ja es va convertir en director de tota una 'big band': laCotton Club. "El meu pare ja era clarinetista, després va passar al saxo i va acabar tocant tots els instruments. Era un 'showman' que es dedicava a organitzar creuers -relata-, en què jo anava com a pianista i animador, fins que va explotar la guerra del Golf, es va acabar el negoci i va dedicar les forces a muntar una botiga de música i un estudi de gravació".

Quan va morir el seu progenitor, Jordi Barceló estava estudiant l'últim any de carrera. "I vaig haver de deixar-ho per posar-me al capdavant de la família. Vaig aguantar set anys. Però després vaig veure molt clar que necessitava tocar. Que la música era el que em cridava. Així que vaig acabar els estudis".

"Cent per cent personal"

Com a tesi doctoral va presentar 'Latin Stride', un nou estil dins del jazz fusió. I amb aquest títol va llançar el seu primer disc, "més experimental", amb què va donar a conèixer la seva tècnica de la mà esquerra "saltant contínuament, sola, sense parar, a l'estil dels anys 30 i 40". En aquest segon desembarcament discogràfic, batejat igual que la planta més emblemàtica d'Andorra(de fet la seva flor n'il·lustra la caràtula), Barceló es mostra "més pròxim, perquè 'La grandalla' és un àlbum cent per cent personal. Un treball carregat de records", insisteix.

Dels creuers al teatre

Notícies relacionades

Callar per cridar més alt

'Dios es mujer y se llama Petrunya': desafiar el masclisme

Ha acompanyat en teatres i sales artistes com Moncho, Ángela Carrasco, Miguel Ángel Céspedes, Lucrecia, Laura Simó i Mónica Green. Ha col·laborat en nombrosos programes de televisió i ràdio. És el director de l'Escola de Música de les Valls del Nord, on imparteix classes de piano clàssic, modern i jazz. I també és el director de la bandaGrossband, integrada per més de 25 músics.

"El metge dels meus fills em va explicar que tocava el saxo. I que el cap de l'uci, la guitarra. Vam decidir reunir-nos en pla amateur. En vam començar cinc i ara, fixa-t'hi, ja en som gairebé 30. Quatre flautes, quatre clarinetistes... I en tres anys ens vam constituir com a associació". A Barceló encara li queda temps per exercir de vicepresident de laSocietat de drets d'autor i drets veïns del Principat d'Andorra. Amb la seva música es van clausurar les jornades del Consell d'Europa el 29 de novembre passat. I el 13 de febrer estarà amb els Petits Cantors d'Andorra a la seu del Consell, a Estrasburg.