'Folky' inusual i indòmit

Isaac Ulam compta amb un passat«inusual», admet. Tant com la seva proposta. Va debutar abans de l'eclosió de l'escena folk catalana i de seguida van voler emparentarlo amb Pau Riba. Però aclareix:«Jo vaig beure del folk anglosaxó, suposo que el mateix que ell».Va autoeditar el seu primer àlbum,Als prats més llunyans,i va passar a ser un disc de culte.«Devia ser perquè no el va escoltar ni Cristo-fa broma-.La majoria em deien: 'Quin avorriment, és un puto rotllo'». El cas és que el perspicaç segell Bankrobber li va tirar l'ham, li va publicar un nou treball,Murtra, i l'ha programat a la Sala Beckett el pròxim dia 29 (dins del cicleEls dimarts em sentiràs).

El de Blanes explica que es farà acompanyar de quatre músics i que part del seu repertori es nodrirà de cançons que no va incloure en aquest segon compacte«perquè no hi havia diners per passar més dies a l'estudi, no perquè es descartessin», puntualitza. I avança títols comPensaments dolentsiEstructures del mal. «Quins noms. Imagina't quin mal rotllo. Però en el fons són de bon rotllo, ¿eh?».

Tirada per Grècia

Ulam aclareix que a ell l'apassiona el videoart. Explica que també pinta, realitza audiovisuals i fins i tot escriu guions.«En tinc un d'acabat, Odeón, i és com una tragèdia grega a la meva manera». Per cert, el nom deMurtrael va triar«pel seu vincle amb Citerea, deessa grega de l'amor».I en el seu pròxim llançament no hi faltaran gestos de complicitat amb el folklore grec.«Des de molt jove, i encara ara, m'emociona molt escoltar-lo. I ja en les meves primeres cançons feia arranjaments d'aquesta música mediterrània»,recorda.

El cantautor psicodèlic, com també el descriuen, està a punt de publicar un disc de la mà de José Domingo amb«havaneres, jotes...». «Serà una revisió actual que no tindrà res a veure amb el folk anglosaxó del qual tantes referències tenim».Reivindicarà la tradició des d'una òptica«de modernitat».Però entronca directament amb el seu passat.

Notícies relacionades

Callar per cridar més alt

'Dios es mujer y se llama Petrunya': desafiar el masclisme

«A casa del meu pare portàvem una vida alternativa: reciclàvem menjar... i venia molta gent. Ell i els seus amics són tots mariners i cada divendres es reunien per cantar. ¡Com m'emocionava i plorava al sentir tantes veus juntes!». El primer que va aprendre a tocar amb la guitarra va ser una havanera. I amb 14 anys un amic del seu pare va sortir de la presó, se'n van anar a celebrar-ho en un restaurant i el van animar a cantar en públic. Des d'aleshores, la guitarra és una de les seves fidels aliades.

A més, li fa especial il·lusió que al disc hi col·labori qui va ser el seu tutor i professor de música, Pere Fort.«Després de 20 anys ens hem retrobat. Jo era un mal estudiant de collons». L'àlbum, batejatTemple d'aigua i llum,l'estrenaran el 14 de març al CAT (Centre Artesà Tradicionàrius).