El pop reflexiu de La Sentina

La joveníssima discogràfica The Indian Runners ha tornat a demostrar el seu bon nas fitxantLa Sentina, un grup de Barcelona que amb el seu primer disc, 'Falconades', ha aconseguit l'atenció de la crítica. Dimarts que ve, convidat pel cicle 'Els dimarts em sentiràs', el grup actuarà a laSala Beckett. El conjunt és feliç perquè sent que ho farà al seu hàbitat natural: aquest àlbum el va gravar en un altre teatre, el Teatre de Ca l'Eril, la renascuda sala de Guissona gestionada perJoan Pons (El Petit de Cal Eril).

De fet, Pons també firma la producció d'aquest compacte de pop reflexiu però juganer, batejat com la que és potser la seva millor peça (i la que el conjunt escull per cantar en acústic a EL PERIÓDICO).«En aquest tema volem transmetre la idea que qualsevol cosa que et proposis és possible. Tot és qüestió de posar-t'hi. I ho fem de la manera més messiànica que podem: amb una cançó», explica el cantant i líder del conjunt, Albert Girons.

El nou fitxatge de la banda, Oriol de Balanzó, explica queFalconades va ser el primer disc que es va gravar al Teatre de Ca l'Eril.«No tenia les condicions acústiques òptimes, encara no hi havia ni el teló, però per això ho vam voler fer allà. Ha quedat com una experiència única».

En realitat, La Sentina ja es va llançar anteriorment al mercat fa tres anys amb unepéautoeditat.«Vam gravar Somatismes en un estudi que estava molt bé, amb una superadequació acústica, però quan tens limitacions econòmiques no hi pots estar a sobre i amb un temps limitat per polir el treball, així que ara no hem dubtat a recórrer al Joan, pel seu espai tan singular i pel seu paladar auditiu», afegeix Girons.

Tant Girons com De Balanzó tenen 33 anys. Aquest últim va adquirir ben aviat«funcions de multiinstrumentista, baix, guitarra¿ tot i tenir experiència prèvia com a teclista. En realitat-explica el cantant-,tots toquem una mica de tot, i necessitàvem acomodar-nos i sentir-nos bé per saber quin rumb volíem prendre».

Notícies relacionades

Callar per cridar més alt

'Dios es mujer y se llama Petrunya': desafiar el masclisme

El vocalista assegura que hi va haver«molt d'assaig i error». Explica que en l'àlbum hi ha cançons que tenen uns quants anys.«De quan vaig començar a tocar amb Santi Bonastre, el bateria. Tots dos som els que fa més temps que hi som. Hi ha peces que estan molt bregades en els directes i que hem remenat molt estilísticament».

La música de La Sentina destil·la sobretot honestedat. I es percep certa recerca d'atemporalitat.«Potser per la forma com està produït l'àlbum, amb tan poc artifici i tecnologia digital. Hi ha molt so analògic i això fa que soni natural; transparent», valora el cantant. De Balanzó es va foguejar en diversos grups del Maresme (va néixer a Mataró) com Los Zurdos i Sonora, i havia produït La Banda Municipal del Polo Norte abans de formar part de l'escuderia de La Sentina. I Girons explica que després dels«típics grups de l'institut», va conèixer Bonastre just quan estava acabant la carrera de Veterinària.«Després me'n vaig anar a viure a Escòcia i allà vaig tenir el meu primer grup de veritat, Ben & the Immigrants»,amb el qual es reuneix cada any i continua fent algun bolo. A més a més té un altre projecte en marxa: Albert amb l'aigua al coll.