Anar al contingut

LA PERSONALITAT

¿Per què arrasa Marc Márquez?

El Rei de MotoGP des del seu debut el 2013, camina cap al seu cinquè títol en la màxima categoria amb xifres estratosfèriques i una trajectòria devastadora

Emilio Pérez de Rozas

¿Per què arrasa Marc Márquez?

periodico

És Marc Márquez Alentá. Ja té 25 anys. Atresora sis títols: 4 de MotoGP (2013, 14, 16 i 17), 125cc (2010) i Moto2 (2012). Des de la seva aparició en la categoria reina (2013), ha arrasat. Guanya el 36% de les carreres; puja al podi en el 63% dels grans premis; ha aconseguit el 43% de les poles i ha sumat més punts que ningú.

1 Nació per córrer

i es diverteix molt

Primera qualitat. Primera raó de per què és el millor. No només va néixer per a això, sinó que es diverteix. “És impossible ser veloç si no et diverteixes”, assegura. No és la seva professió, encara que ho sembli. És el seu hobby, amb el qual disfruta al màxim. “De moment no és una obligació”, sol dir sovint. Mai li fa mandra entrenar-se, sigui físicament o tècnicament, sigui maltractant-se al gimnàs, fent salts a les pistes de cros o en els circuits. Tots els que l’envolten, família, equip i amics, tenen la sensació que “el dia que deixi de divertir-se, ho deixarà”.

2 Família, un terme

que arriba al box

“Aquí no hi entra ni déu”, sol dir partint-se de riure quan parla dels seus tres nuclis intocables. Família: el pare Julià la mare Roser i el seu germà Àlex. Equip de treball: Emilio Alzamora (el seu mànager), Ramon Márquez (Fan club), Genis Cuadros (el seu preparador físic), José Luis Martínez (ajudant) i ‘team’ de comunicació amb Oriol Malgosa, Albert Bosch Alejandro Ceresuela (fotògraf personal). I l’equip tècnic, liderat per l’enginyer Santi Hernández i Carlos Liñán. “El Marc és molt familiar. Els seus amics són la seva família i, en aquest cercle de privilegiats, hi ha diversos enginyers japonesos, sí”.

3 Una vida sense pressa

però sense pausa

Sense ànim de ferir i, encara menys, criticar ningú, Márquez va dir dijous, en vista del més que possible salt de Joan Mir a MotoGP amb Suzuki, que ell creu que no s’ha de precipitar a l’arribar a la duríssima categoria ‘reina’. Només Marc, Valentino Rossi i Dani Pedrosa han fet el salt havent guanyat les dues categories prèvies. Poc li va importar a Márquez trigar dos anys a guanyar en 125cc i dos més en Moto2. “És millor arribar a MotoGP amb els deures fets que emportar-te sorpreses en els teus primers anys entre els grans”, és l’argument d’Emilio Alzamora, dissenyador de la brillant i reeixida carrera del ‘nen de Cervera’, que el seu germà Àlex prova d’imitar. I no és fàcil.

4 Sent el seu entorn

i, al final, decideix

Tot cor. Tot valor. Tot ímpetu. Gosadia. Coratge. Determinació. Caràcter guanyador. Únic. No importen les dificultats, ni físiques, ni tècniques ni del traçat on es corri. Amb el pas dels anys, Marc ha madurat una barbaritat i ara tots els que l’envolten asseguren que li agrada escoltar les opinions dels altres. “És una esponja”, sol dir Emilio Alzamora. “Tot i que, això sí, al final és ell qui decideix. En tot. Perquè és ell que se la juga”, afirma el seu enginyer Santi Hernández.

5 Las mans de Marc

posen la resta

Mai no surt a la pista amb dubtes. Sap que la moto que han posat a la graella els gurus japonesos i l’equip de Santi Hernández és la millor possible. A partir d’allà, tots saben que estan a les seves mans. “Les millors del món”, afirma Carlos Liñán, cap de mecànics del campió. I això és el que atorga a Marc Márquez el valor que té: tingui la moto que tingui, ell hi treu el partit més gran. No admet excuses. Ni seves, ni del seu equip. “Guanyem i perdem tots junts”, és la seva doctrina. Compartida.

6 Sempre motivat

a punt per guanyar

No fa falta que se les proposin, que se les inventin, el cert és que Marc Márquez no necessita les seves diverses 'famílies’ per buscar i trobar motivacions que el mantinguin viu, amb pessigolleig de guanyar, d’aconseguir una altra meta, una altra gesta. Ell tot solet se les busca constantment. Un dia perquè corre a casa (Jerez, Aragó, Barcelona o València), un altre perquè corre a casa del rival (Mugello o Misano) i sempre, sens dubte, des del costat positiu del repte, mai des del costat negatiu.

7 No para fins

que ho aconsegueix

“Oi que no ho sembla?, doncs ho és. I molt”. ¿Què és molt, Marc Márquez? Doncs, tossut, miri vostè. També en el bon sentit de la paraula. És a dir, perseverant, determinant, constant. Quan alguna cosa se li posa al cap (i no estem únicament parlant de guanyar, no), no deixa de buscar la manera d’aconseguir-ho. I, en aquest sentit, pot ser que bona part del seu èxit resideixi amb els hermètics savis japonesos d’Honda, la qual cosa inventa les solucions.

8 Perfeccionista

fins a l’obsessió

Perfeccionista. I no només al box, al circuit, també a casa. Mai no en té prou i sempre és molt autocrític. “Única manera d’avançar”, assenyala Emilio Alzamora. Quan guanya per més de 10 segons de diferència respecte al segon, sempre diu “sí, però ens ha faltat això”. I altres vegades quan és tercer, a 10 segons del primer (cosa que gairebé mai no passa), sentencia: “Era el màxim amb el que teníem”, sentència. Perfeccionista al màxim.

9 Empatia total

amb l’entorn

Intel·ligència emocional. La capacitat per identificar, entendre i manejar les emocions correctament, d’una manera que faciliti les relacions amb els altres, la conquesta d’objectius, el maneig de l’estrès o la superació d’obstacles. Marc Márquez no es considera una supervedet, només fa el que li agrada: entrenar-se i córrer. Per això és un mestre en intel·ligència emocional. D’aquí ve la seva empatia amb l’entorn: família, equip, fans, premsa...

10 El campió més

normal del món

 Qui va anar a recollir-lo, dimecres passat, a Cervera per acudir a l’aeroport del Prat camí de Mugello, se'l va trobar escombrant el replà de la casa dels seus pares, escombra i recollidor en mà. Només hi ha un Marc Márquez, aquest. Familiar, feliç, somrient. Allunyat de la fama, la glòria, els diners, l’aparença... No se sent una estrella, per això evita emborratxar-se del que sent, llegeix o veu sobre les seves gestes. Se sap un privilegiat, això sí.

Temes: Marc Márquez

0 Comentaris
cargando