Tito, el campió que es va fer a si mateix

Si voleu podríem començar pels números però, com sempre, no us diran res. Però comencem, si voleu. Nascut a Barcelona, el 25 de maig de 1986, Esteve 'Tito' Rabat s'ha proclamat, per primera vegada en la seva vida, campió del món de motociclisme amb 28 anys. Després (seguim amb els números), de debutar, en 125cc, el 2005 al GP de València, amb 19 anys, i sumar sis presències en el petit campionat (la seva millor classificació final va ser sisè el 2010) i coronar-se ara en la categoria intermèdia en la seva quarta temporada.

NÚMEROS POC IMPORTANTS

¿Més números?, més. Rabat, fill del popular rellotger del Passeig de Gracia, va aconseguir la seva primera 'pole position' a Jérez-2013; el seu primer podi, a la Xina-2007; la seva primera victòria, a Jérez-2013 i ja suma 10 triomfs, 24 podis i 12 'poles positions'. I així podríem seguir fins a esgotar el seu perfil, la seva biografia, a base de dades, de números, de xifres que no ens dirien res, absolutament res, d'un noi que va entrar al Mundial a l'edat (19 anys), que molts ja saben que no seran ningú. Ho dic perquè Rabat va debutar amb quatre anys més, per exemple, que Jorge Lorenzo o Marc Márquez, que ho van fer amb 15, o que el seu amic Àlex Márquez que, per llei, ho va fer als 16.

PASSANT DE L'OPULÈNCIA

El més gran, el més enorme, d'Esteve 'Tito' Rabat és que, en la línia, per exemple, de Jorge Lorenzo és un autèntic supervivent de la jungla on li va tocar viure. Cert, la del campioníssim mallorquí, a l'altre costat del planeta, és a dir, en la dificultat econòmica, familiar, esportiva i social més dura i difícil, i la de Rabat, en l'opulència més absoluta, a la qual no va renunciar, però sí que se'n va distanciar enormement.

EL DOLOR DE PERDRE LA SEVA MARE

Rabat s'ha fet a si mateix. Rabat és campió pel seu valor, pels seus nassos i perquè, al final, després de la mort de la seva mare, Cuca, a qui estava molt unit, moltíssim, i que va morir d'un càncer fulminant, va decidir que es refugiaria en allò que estima, que l'apassiona i per al que serveix, que són les carreres.

EL SUPORT DELS MÁRQUEZ

I, aquests passos intermedis, perquè Rabat ja corria llavors, van estar esquitxats, plens, de confusió, de decisions equivocades i, sobretot, d'una mala interpretació del que era la vida d'un esportista i, sobretot, la seva preparació. Ningú sap per quin ordre, però el cert és que l'aparició a la seva vida de gent com la família Márquez, no només en Marc i l'Àlex, també el pare, Julià, que l'estima com si fos el tercer germà o fill, formant el ja mític i popular 'Rufea Team'; els seus mànagers, Paco Sánchez i Pere Gurt; l'any passat, fins i tot, la intervenció de Sito Pons, on Rabat va despuntar definitivament en Moto2 i, per descomptat, el seu ambient i amics d'Almeria, on ha arribat a viure mesos, gairebé tot l'any, en una caravana al circuit, en companyia del seu amic de l'ànima, David García, cuidador del circuit, han significat un enorme gir i transformació tant en la seva vida com en la seva carrera.

L'ADMIRACIÓ D'EN MARC

Ho diu Marc Márquez: "En Tito és campió perquè s'ho ha currat com ningú, perquè ha treballat com ningú, perquè s'ho mereix més que ningú, perquè ho ha perseguit com ningú, perquè s'ha preparat com ningú i perquè ha fet una temporada tremenda, única, extraordinària, gairebé sense errors, o jo no en recordo cap". Aquest és el valor de Tito Rabat: haver-se adonat quehavia d'afegir mètode i disciplina a la seva vida com a pilot. Posar-se en mans d'uns dietista i preparador físic per modelar el seu cos (va arribar a estar obsessionat amb el seu pes i fins i tot portava una bàscula a la seva motxilla) i, sobretot, buscar ajuda en una psicòloga, que, primer el va ajudar en l'estabilitat del seu estat anímic, segon en l'autoestima, guanyar confiança i ser regular i, finalment, a gestionar la pressió que suposa ser el favorit (desapareguts Pol Espargaró i Scott Redding, els dos primers del 2013) d'un títol que semblava creat per a ell.

UN PILOT ESTIMADÍSSIM

Tots, absolutament tots els que el coneixen, començant per la seva telemètrica, Andrea Cantí, i acabant pel seu pare Esteve, coincideixen que Rabat "és de les persones que es fan estimar, per qui acabes sentint una debilitat i carinyo especials". Això sí, Paco Sánchez, el seu mànager i una de les persones que més han intervingut en la transformació del nou campió, va assegurar, sense acritud i amb gran sinceritat, que "si alguna cosa tenia clara Tito era el que volia; com aconseguir-ho, ja era més dubtós".

OBSESSIONAT AMB LA PERFECCIÓ

Sánchez explica que Tito és "mentalment molt inestable, i per això li costa moltíssim concentrar-se. A més, està envoltat, tant de familiars com d'amistat i entorn, d'influències negatives. I aquestes coses són molt difícils de canviar". Rabat, segueix explicant Sánchez, està ple de contradiccions "especialment en el seu passat més recent". Això el feia ser molt irregular i poc disciplinat, especialment amb el menjar. "S'alimentava de porqueries i Red Bull". S'obsessiona amb tot. Segons el seu germà Jordi Rabat: "És el súmmum de la perfecció. Ho vol tot perfecte".

Notícies relacionades

Rabat remata el títol de Moto2 amb un altre podi

Rabat: "Aquest títol, naturalment, va dedicat a la meva mare"

Finalment ha aconseguit el súmmum de la perfecció: ser campió del món de Moto2, una carrera abans que finalitzi el campionat. I demostrant, sí, ser molt superior als altres. De divendres a diumenge. És més, fins i tot de dilluns a dijous, quan no es corre. Per això és tan estimat per tots al pàdoc del Mundial.