Rabat: "Aquest títol, naturalment, va dedicat a la meva mare"

"Estic molt content. I ho sóc per la meva família, especialment per la meva mare Cuca, que va morir fa dos anys, a qui dedico aquest títol perquè estic convençut, segur, que, sigui on sigui, m'haurà estat empenyent durant cada carrera perquè em pugui coronar campió del món. Així que aquest títol està especialment dedicat a ella", ha comentat Esteve 'Tito' Rabat després d'eixugar-se les llàgrimes, així que ha baixat del podi, on ha compartit mèrits amb el també català Maverick Viñales ("Tito s'ho mereix i molt") i el finlandès Mika Kallio, company d'equip del nou campió català.

"NO PODIA EQUIVOCAR-ME, NI ARRISCAR"

"Tothom sap que m'ha costat moltíssim arribar fins aquí i no em podia equivocar l'últim dia, així que he decidit córrer, ara sí, conservador i dir-li al meu cervell que actués en 'model títol' i no s'emboliqués", ha assenyalat el campió. "He sortit bé, he tirat fort, però de seguida m'he adonat que la calor i la roda del davant de la meva moto em complicaríen l'existència, ja que es movia moltíssim, no era estable i em feia por caure. Durant la carrera he recordat en diverses ocasions l'accident, la caiguda, de diumenge passat de Cal Crutchlow, que va caure en l'última volta de Phillip Island quan estava a punt de quedar tercer".

Rabat, que s'ha passat, com sol ser habitual en ell en cada gran premi, fent un munt de voltes al circuit, divendres, dissabte i diumenge al matí, ha reconegut "que estava una mica cansat d'haver-me entrenat tant i he decidit reposar, pilotar tranquil, perquè ningú em pressionava i sentenciar el títol, si podia, amb un podi". Tito ha recordat quan va començar a córrer als 12 anys ("potser tard, potser molt després que ho fessin tots els meus companys de professió i graella"), però ha insistit que "des d'aquell primer dia, des de la meva primera carrera, el meu somni era ser campió del món i, per fi, ho he aconseguit".

ADMINISTRAR EL GRAN AVANTATGE

Notícies relacionades

Rabat remata el títol de Moto2 amb un altre podi

Tito, el campió que es va fer a si mateix

El fill del popular rellotger barceloní ha reconegut que "en efecte, pot ser que tot el meu mèrit hagi estat ser perseverant, constant, sacrificat i molt professional i, en aquest sentit, només en els dos últims anys, gràcies a l'ajuda dels meus mànagers, el meu preparador físic, la meva psicòloga, el meu dietista, la meva família, evidentment, i tot el meu equip he pogut complir aquest somni". Rabat ha confessat que "en les primeres carreres de la temporada, l'únic important, es mogués o no la moto, m'arrisqués molts o no, el fonamental era guanyar, aconseguir el màxim nombre de victòries possibles i, només ara, en les últimes tres carreres, he fet un pla que no m'ha fallat i m'ha portat al títol: ser el millor, aconseguir la 'pole', en cada gran premi i pujar al podi en la carrera".