Viure i córrer amb un 85% d'humitat

"Jo no sé quant ni de quina manera aguantarà la gent, però jo, amb aquesta calor i un 85% d'humitat, no em veig capaç de fer més de quatre voltes ¡i la carrera és a 20! Així que no sé, serà brutal, però hauré d'aguantar", així parlava aquest divendres Valentino Rossi, després d'una sessió extraordinària en què va aconseguir la millor classificació de la temporada a la graella: segon, al darrere, és clar, del seu alumne més avantatjat, Marc Márquez.

¡Compte!, aquest, Malàisia, és un país brutal. Ja els he explicat que es triga molt a arribar aquí. Bé, està molt lluny. Normal. Els avions viatgen a la nit i arriben tardíssim. L'impacte quan aterres és brutal. Horrible, dirien alguns. No tant, no tant, assenyalarien altres.

La veritat és que el primer que et trobes és una bufetada de calor que Déu n'hi do. És horrible, de debò. Però pitjor és la humitat. Aquest dissabte, a Sepang --ja ho saben, els suposo assabentats que és el nom del circuit on es corre el Gran Premi de Malàisia (l'antic traçat era a Shah Alam, una ciutat construïda després de la independència el 1957, capital de l'estat de Selangor)--, hi havia un 85% d'humitat. ¿S'ho imaginen? No, ja.

"T'hi acostumes"

Surts al carrer i gairebé patines. Agafes el maletí i et rellisca de les mans. És molt difícil viure així. "Fàcil, molt fàcil, t'hi acostumes", diu la Raquel, brasilera que fa un munt d'anys que és a Kuala Lumpur. I, sí, pot ser que t'hi acostumis, com a sobreviure als aires condicionats que, també els en suposo informats, són gairebé atòmics aquí, i provoquen un contrast entre l'oficina i el carrer per morir-se. O gairebé.

Aquí la gent és encantadora. Es passa el dia somrient. Se'ls veu feliços i treballen de valent. Aquí encara hi ha construccions amb plena ocupació, és a dir, que, fins i tot a la nit, amb focus, segueixen aixecant pisos. No és Qatar, no és Dubai, però tela els edificis que hi ha. A la capital un té la sensació d'aquelles grans ciutats que respiren, que bateguen, que viuen (bé, és que en realitat ¡viuen!, sí) durant les 24 hores del dia. No dic que hi hagi activitat les 24 hores del dia, però ho sembla. Així que, sí, n'hi deu d'haver.

I és, per descomptat, una activitat estupenda. Bé, només cal dir-los que quan surts al carrer i compres el diari et donen un diari, per exemple, 'The Star' ('el diari del poble', s'autodenomina), que té la quantitat esfereïdora de ¡158 pàgines!, amb suplements de Negocis, Bellesa i Moda, Ciutat, Metro, Alimentació i Cotxes, els ho dic tot. ¡Ah! i petits anuncis, que a Espanya han desaparegut, diuen que, també, per culpa d'internet i aquí no vegin...

Herois locals

Aquella ebullició, aquell anar i venir, aquell haver-hi gent per tot arreu, es barreja amb soroll i somriures, amb caminar corrent i, recordin, amb motocicletes per tot arreu. Motos, per cert, que s'aturen al costat de la vorera, baixen dos segons, s'aprovisionen de menjar que es ven al carrer i se'n van corrent, mastegant aliments. Menges, per cert, que no entren pels ulls, és a dir, poc lluïdes, poc vistoses, però que estan molt bones. Amb les begudes que et venen en bosses transparents de plàstic encara no m'hi he atrevit, però tot arribarà.

Notícies relacionades

El 'clàssic' del Golf

Camises motoritzades, motos amb ales

Aquest és un país de selva. Frondós com pocs. Ple de temples budistes i hindús, i també de mesquites, que contrasten amb les torres bessones de Petronas, acabades el 1997, dos dels edificis més alts del món. Aquest és un país que adora el futbol, és clar, però on els seus dos ídols són els millors jugadors del món, o gairebé, d'esquaix, anomenat Nicol David, i bàdminton, Lee Chong Wei, el rei de la piloteta amb plomes. On siguin ells, que marxi David Beckham.

Fins i tot el bo, graciós, somrient, simpàtic i veloç Zulfahmi Khairuddin, un excel·lent pilot malai, que corre en un dels millors equips de Moto3, el del finlandès Aki Ajo (on líder és el mallorquí Luis Salom, que aspira al títol), i que aquesta setmana ha tingut el privilegi de compartir el cartell del GP amb Jorge Lorenzo, Marc Márquez, Valentino Rossi i Dani Pedrosa. Khairuddin, que encara no ha guanyat cap gran premi però que l'any passat va acabar segon, és considerat, en emissores de ràdio, premsa i televisió, "el nostre heroi local". I a fe que diumenge ho pot ser.