Camises motoritzades, motos amb ales

No són protagonistes d'excessives bogeries, això és cert. No circulen contra direcció, per sobre de les voreres o com bojos, com fan bona part de les 500.000 motos (la majoria, ciclomotors 'tunejats' o escúters) que converteixen Roma en la ciutat europea amb més motos. Tampoc circulen a la velocitat, sovint desproporcionada, que part dels 300.000 propietaris de motos que hi ha a Barcelona (la ciutat europea amb més motos per habitant) utilitzen habitualment per arribar a casa o a la feina.

AMOS DE LA CALÇADA

No, el núvol, gairebé la plaga, l'exèrcit de motos que poblen, que inunden, que floten, que circulen, que ronden per l'asfalt, pels carrers, per les avingudes, per les rondes, per les autovies, per les autopistes, pels carrerons, pels barris populars i divertits, esquitxats de botigues improvisades, de venedors ambulants i, sobretot, de parades de menjar casolà a Kuala Lumpur, van a la seva bola, al seu ritme. Els seus amos no es fiquen amb ningú, tampoc es passen el dia tocant el clàxon --però sí que sents força timbres--, simplement, saben que són els amos del carrer.

I quan dic 'amos' em refereixo que aquí tothom sap que són, que segueixen sent, la part feble del trànsit, però ells --homes, dones, avis i joves-- condueixen aquests ciclomotors de 75, 100 i 125cc, de diverses marques (Honda ‘Dream EX5’, Modenas GT100, ‘Future’...), amb una gran habilitat. No només fumen, com en altres ciutats del món, no, fins i tot parlen pel mòbil (sense ficar-se'l al casc, ¡i ara, i ara!), envien missatges i fins i tot llegeixen el diari. Veritat total.

CAMISES AL REVÉS

Si una cosa tenen en comú aquests milers, milions de motoristes de Kuala Lumpur i la seva àrea metropolitana, on diuen que hi pot haver més de tres milions de vehicles de dues rodes, és aquesta curiosa manera que tenen, única al món, de posar-se la jaqueta. Que no és jaqueta, ni dessuadora, ni jersei, ni americana. No, és una samarreta cordada a l'esquena. Bé, ni això, perquè, en realitat, se la posen al revés per dos motius: un, perquè els tapa el vent que els ve de cara sense que se'ls pugui colar entre els botons i, dos, perquè, al portar-la descordada per darrere, els proporciona menys calor al cos.

Notícies relacionades

El 'clàssic' del Golf

El Mundial adverteix Márquez però no el castiga severament

I així van per la ciutat, per la perifèria, per les autopistes o autovies --on solen tenir carrils únicament per a ells-- i pels carrerons de la capital. Així van, normalment, d'un en un, però poden anar, sí, de dos en dos i, a vegades, amb la família sencera, o gairebé. No sembla que els multin gaire per anar a la seva bola. Amb el pas dels anys, això és veritat, sí que han après a posar-se el casc. Dels cascos que duen tots ells val més no parlar-ne, perquè dubto molt que els protegeixin de res. De ferides produïdes per caigudes, seguríssim que no. Semblen més per ser lluïts que per complir amb la llei. Però segur que ni tan sols aquest casc està homologat.

METEORÒLEGS AMB RODES

Els motoristes de Kuala Lumpur, una tribu molt especial, les formigues de la circulació. Camises al vent, pit tapat, esquena a l'aire, cap fresc, escúters familiars, mitja vida i mig dia sobre dues rodes. I, sobretot, una habilitat especial, única, olfacte de motorista o intuïció meteorològica, però sempre, sempre, els molt pillos saben protegir-se del diluvi de cada tarda sota els ponts de les carreteres. Sembla que ho tinguin calculat.