El 'clàssic' del Golf

Dubai, Qatar, Malàisia i nombrosos països celebren que el Barça-Madrid es jugui a la tarda

Pol Espargaró i Álex Pons, fill de Sito, després d’aterrar a l’aeroport de Kuala Lumpur.

Pol Espargaró i Álex Pons, fill de Sito, després d’aterrar a l’aeroport de Kuala Lumpur. / EMILIO PÉREZ DE ROZAS

4
Es llegeix en minuts
EMILIO PÉREZ DE ROZAS / Kuala Lumpur (enviat especial)

Seran, sens dubte, tres setmanes decisives per als tres títols mundials de motociclisme. I seran tres setmanes importants que comencen aquest dijous, a Kuala Lumpur (Malàisia), on jutjaran si castiguen o no, si multen o no, si penalitzen amb dos punts més en el seu carnet de pilot (fet que el relegarà a l'última posició a la graella de sortida de diumenge) o si absolen Marc Márquez per la seva maniobra darrere de Dani Pedrosa Motorland (Aragó).

Seran tres setmanes a Malàisia (fins al diumenge 13), a Austràlia (Phillip Island, diumenge 20) i el Japó (Motegi, diumenge 27) que podrien significar la conquista dels tres títols per part de pilots espanyols. En Moto3, segur, fix, ja que, a falta de quatre carreres (100 punts) ja només hi ha tres candidats, tots tres espanyols: Luis Salom (259 punts), Àlex Rins (250) i Maverick Viñales (247). En Moto2, gairebé, gairebé, ja que el britànic Scott Redding és encara líder (215), però ja només amb 20 punts més que Pol Espargaró (195) i 44 més que Tito Rabat (171). I, en MotoGP, el 'rei' també serà espanyol, ja que Marc Márquez (278), Jorge Lorenzo (239) i Pedrosa (219) dominen la general.

Arrencada a Sepang

I tot comença a l'abrasador circuit de Sepang (Malàisia). On ja som. Amb calor, amb moltíssima humitat, amb la pluja, gairebé xàfec, que cau, puntualment, entre les cinc i les set de cada dia. I amb tots els pilots fent guàrdia als seus hotels després de comprovar que els seus mecànics han muntat els boxs i han reconstruït i afinat les seves motos després del llarg viatge.

Un viatge a través de multitud de rutes. Una de les preferides aquest any ha estat Barcelona-Dubai-Kuala Lumpur amb Emirates (Dubai), la competència, diuen, de Qatar Airways. I diuen bé. La parada a Dubai et transporta a un altre món. Amb raó l'eslògan de la companyia és 'Hello Tomorrow'. És una manera d'insinuar, de dir, d'afirmar que ja estàs en el futur. És una manera de saludar el futur. Un present i futur ple de petrodòlars. Aquí hi ha la botiga dels mòbils de Samuel Etoo, Vertu, a raó de, més o menys, una mitjana de 20.000 euros per telèfon. Ni tocar-los, vaja. Semblen, són, autèntiques joies. Total per parlar amb casa o enviar un 'whatsapp' (bé, potser en un aparell tan car està prohibit el que és gratis).

El Barça-Reial Madrid, a l'hora del Golf 

Aquí hi ha desenes de dependentes filipines maquillant les viatgeres. I estands de Ferrari, Porsche i Lamborghini. I pantalles de plasma de la mida d'un cine. Però el més graciós, el més curiós, el més divertit (sobretot per a nosaltres) és, es veu, es pot agafar (gratis total) als carrets de premsa que hi ha al fons dels 'fingers'. Aquí hi ha el diari esportiu de Dubai 'Sport 360º', que dóna una exclusiva mundial: "Un clàssic per a tot el Golf", titulen en portada. I explica que la patronal del futbol espanyol ha posat el Barça-Reial Madrid a les sis de la tarda del dissabte 26 d'octubre "per augmentar la seva audiència mundial i es pugui veure a tot el Golf".

Passatger malalt

Una bomba informativa com aquesta no deixa de sorprendre després de viatjar milers de quilòmetres, a 12.496 metres de terra, a 896 quilòmetres per hora. N'hi ha per quedar gelat com els 59 graus sota zero que fa a l'exterior de l'Airbus A-380, en què el meu company de seient (67E) ha hagut de ser atès després que es trobés, de sobte, malament, i els seus cinc fills, entre 3 i 12 anys, haguessin de veure el seu immens pare envoltat d'hostesses, 'stewards' i un semidoctor, que fins i tot ha trucat a Dubai i, a través del telèfon de l'avió, han consultat un metge mentre el sotmetien a una mena de revisió amb ordinador inclòs.

Notícies relacionades

La veritat és que sempre que pujo a un avió de llarga distància me'n recordo del meu amic Carlos Bosch, increïble fotògraf argentí, que ja fa moltes dècades em va dir: "Que sàpigues, Emilio, que es pot fer la foto de la teva mort en accident aeri. Quan tot es posa horrible, fas la foto, treus el rotllo de Plus X de Kodak o d'Ilford de la càmera i te l'empasses. Tota la meva família i els col·legues de professió saben que si el meu avió cau, han de demanar que em facin l'autòpsia perquè al meu estómac hi haurà el rotllo de fotos de l'accident". Ara, amb la targeta digital, deu ser més fàcil empassar-se-la. No pas més agradable.

La veritat és que el meu company de seient no s'ho ha passat gens bé, però ha baixat de l'avió, a Kuala Lumpur, pel seu peu, portant darrere seu la seva dona, de negre, negre, de cap a peus, i els seus cinc 'bambinos' darrere. Ja amb més bona cara. Me n'alegro. I ell, i ell.