La metròpolis de Barcelona parlarà de drets humans

Que el canvi climàtic actualment sigui una de les principals amenaces globals en la nostra societat no implica que no puguem lluitar contra aquest fenomen des de les nostres ciutats i barris. Al contrari: el que és local, el que ens és pròxim, és la nostra millor arma per aturar el que és global. 

És cert que en els últims deu anys entre tots hem produït més plàstic que en tot el segle XX, o que cada minut es llença als oceans l’equivalent a un camió carregat de productes de plàstic, que suposen unes vuit milions de tones a l’any –amb els seus corresponents components tòxics capaços de provocar malalties respiratòries o gasos amb efecte hivernacle i el seu correlatiu sobreescalfament global. No obstant, aquestes dades globals són el resultat de sumar milers i milers d’accions que cadascun de nosaltres fa a casa seva, al seu bar preferit amb un grup d’amics o a la feina: avui dia trobem plàstics a gairebé tots els productes que utilitzem diàriament, des de la indústria tèxtil fins a l’alimentària, passant pels productes de neteja o els fertilitzants de l’agricultura i la ramaderia.

Aquesta mirada de ciutadania global, enfocada en com localment es pot repercutir globalment, és la que pretén implementar el servei de Cooperació del Área Metropolitana de Barcelona (AMB) en la quarta edició del seu programa metropolità pels Drets Humans (DDHH) des del món local, titulat ‘Tenim drets, teixim llibertats’ (TDTLL). «El seu objectiu principal és promoure la consciència crítica i el compromís amb la ciutadania pel que fa als conflictes globals», afirma l’AMB.

Cita a Begues el 30 de novembre

La seva nova edició, dedicada als drets ambientals, concretament a l’anàlisi i solucions al voltant del plàstic, donarà el tret de sortida el 30 de novembre a Begues, municipi que participarà en aquesta edició juntament amb Corbera, Montcada i Reixac, la Palma de Cervelló, Sant Adrià de Besòs, Sant Climent de Llobregat, Sant Vicenç dels Horts, Santa Coloma de Cervelló i Torrelles de Llobregat.

Alpasseig de l’Esglèsia de Begues, a les 12:00 h, el 30 de novembre començarà una jornada que comptarà amb l’alcaldessa de Begues, Mercè Esteve i Pi, i amb el vicepresident de Cooperació de l’AMB, Ernest Maragall, com a personalitats destacades. Durant l’acte tindrà lloc una taula rodona en què un responsable de l’AMB explicarà el programa i farà una valoració del cicle passat del TDTLL, dedicat a les persones refugiades.

Així mateix, l’alcaldessa de Begues, la regidora de Solidaritat i Cooperació, un responsable de Cooperació de l’AMB i participants d’edicions anteriors debatran sobre els reptes ambientals principals vinculats al plàstic en l’àmbit metropolità, amb especial atenció a com reduir els plàstics a l’entorn dels mercats municipals. L’acte culminarà amb el tancament del vicepresident de l’AMB, Ernest Maragall, que assumeix el compromís contra el canvi climàtic: «Les administracions tenim la responsabilitat de contribuir a la difusió i comprensió de què està en joc des de la perspectiva dels drets socials i individuals, per aquest motiu hem triat una acció encaminada a la convicció que l’ús dels plàstics ha de desaparèixer del tot».

Al tancament de Maragall seguirà la interpretació de la cançó d’aquesta edició del programa i la ‘performance’ artística ‘riu de plàstic participatiu’, que visibilitzarà mitjançant una representació d’art participatiu les reflexions de la jornada a través d’un vídeo col·lectiu que serà el resultat de l’acte titulat ‘Què pots fer tu per reduir l’ús dels plàstics?’. 

Un programa de llarg abast

‘Tenim drets, teixim llibertats’, que ara arriba a la quarta edició, és un programa que l’AMB ha impulsat ja en tres ocasions, cada una amb uns mil participants: l’edició 2016-2017, dedicada als Drets Humans de les persones refugiades en general; l’edició 2017-2018, centrada en persones refugiades i sostenibilitat ambiental; i l’edició 2018-2019, enfocada en el dret a l’aigua de les persones refugiades. 

Durant les tres primeres edicions, en què han participat onze municipis metropolitans, s’han desenvolupat 168 accions de les quals han sigut partícips uns 78 grups locals.

«En els últims anys hem aconseguit que participessin grups que normalment costa que participin en temes socials o ambientals, i ho hem aconseguit perquè hi ha propostes molt atractives, com un taller mural», afirma la tècnica d’un consistori. 

Entre aquests «grups», l’AMB estima que els grups musicals suposen un 17% del total de participants, els centres educatius un 16%, i la resta d’actors implicats es reparteixen entre centres de persones grans, grups de dones, casals de joves, educació en el temps lliure, grups de solidaritat o ‘grups diversos’, un conglomerat heterogeni en què hi ha des de centres excursionistes fins a clubs esportius o altres centres lúdics.

Els aprenentatges

Ara bé, més enllà de quin tipus grups socials han participat en el programa, ¿quins han sigut els seus aprenentatges concrets en les tres edicions del ‘Tenim drets, teixim llibertats’? Una de les conclusions més importants que extreuen els qui han sigut part de l’experiència són els canvis en el discurs en relació amb els DDHH tant de la ciutadania com dels equips de govern i tècnics d’ajuntaments. Així ho corrobora la tècnica d’un ajuntament que participa en el TDTLL: «Al principi els participants feien comentaris com ‘venen a treure’ns la feina’, però després de treballar el tema s’adonen que no venen aquí a treure’ns la feina». 

Notícies relacionades

L’AMBici arriba al milió d’usos a l’àrea metropolitana de Barcelona

Arrenca l’AMBici, el nou servei metropolità de bicicleta compartida

Des del punt de vista de les administracions locals que han sigut part del programa, els tècnics municipals intervinents ressenyen la importància que, a partir del recolzament i els recursos de l’AMB –tècnics, humans i econòmics–, els consistoris hagin pogut impulsar accions d’educació per la ciutadania global en els seus municipis que, en cas de no comptar amb aquests recursos, no haguessin sigut viables, ja que «abans d’aquest programa, la nostra actuació en la Regidoria de Cooperació es limitava a tenir una partida que destinàvem a un projecte d’emergències», diu una tècnica, a qui secunda l’integrant d’un altre equip de govern: «El programa ‘Tenim drets, teixim llibertats’ ens ofereix recursos formatius de què no disposa el municipi».

Recursos que, com mostra l’experiència d’alguns consistoris, també tenen incidència política: per exemple, l’Ajuntament de Sant Climent de Llobregat va aprovar un manifest municipal a favor dels drets al refugi, i a Begues es va promoure un projecte de cooperació coordinada amb l’AMB.